La visita, que pot
ocupar ben bé dues hores si es fa amb tot detall, proporciona moltes sorpreses,
com ara trobar una bonica i estilitzada figura de Guanyin del segle XIX.
Pertanyent a la col·lecció d’objectes xinesos, aquesta figura de porcellana revestida
de colors vius representa una estilitzada imatge de la Senyora Guanyin seguint
el model de les figures de porcellana del segle XVII, que en general són blanques
com les altres dues figures de format més petit que en la mateixa vitrina
acompanyen la Guanyin acolorida.
Però, qui és la
Senyora Guanyin? Maria, benaventurada i distingida entre totes les dones en el
cristianisme, que en l’islam pren el nom de Mariam i que es mostra en fecunda
maternitat en la figura japonesa de Maruya, la que obra miracles segons la llegenda,
en la seva concepció budista a la Xina se l’assimila a la imatge de Guanyin, el
Bodhisattva de la Compassió. (Avalokitesvara, que en sànscrit vol dir «el Senyor que mira cap avall», és el Bodhisattva de la Compassió,
un dels bodhisattves més àmpliament venerat per les corrents principals del
budisme. Al Tibet és conegut amb el nom de Chenrezig, a la Xina amb el nom de
Guanyin i al Japó amb el nom de Kannon).
En algun moment de
la història, Guanyin va prendre la figura femenina que sovint és representada
asseguda amb el seu fillet a la falda. És freqüent trobar la seva imatge també
en cases, despatxos i espais públics. Guanyin no és Maria, la mare de Jesús,
però té algunes de les qualitats que convoca els devots per ser la senyora de
la Saviesa, de la Compassió, de la Pietat, de la Misericòrdia. Amb tot, al
segle XVII, les figuretes de porcellana de la Senyora Guanyin entronitzada amb
un nen a la falda, produïdes als famosos forns de Dehua, es van exportar a
Europa amb el nom de Sancta Maria.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 6 de setembre de 2024. A la fotografia, una imatge de Guanyin, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú)
