Al seu llibre Emocional mente.
Reeduca tu carácter para no amargar-te la vida (Ediciones Obelisco), el
doctor Joaquim Valls ens proposa educar-nos, millor dit, reeducar-nos a fi i efecte
de millorar com a persones, esdevenir millors per a nosaltres i per als altres.
No és, aquest, un dels nostres desigs més profunds? Aquesta és una tasca que no
s’acaba mai: reeducar-nos per modificar aquelles actituds del caràcter que ja
fa temps que sabem que ens perjudiquen. I com que el cervell no és estàtic sinó
mal.leable, com diu el doctor Valls podem esdevenir persones avantatge per comptes de persones inconvenient, persones que tot ho troben malament i que són
repatànies al canvi… la qual cosa és possible. Certament estem condicionats per
la genètica, per l’educació, pel medi i per la cultura ambient; però no fins al
punt d’estar segrestats per la nostra força de voluntat, una força poderosa
sempre disponible, sempre al nostre abast.
Temps enrere ja vaig interessar-me per les tesis propositives del doctor
Valls a rel d’un seu invent, un mètode de reeducació de la cal.ligrafia que
sembla que dóna molt bons resultats. Com no podria ser d’una altra manera, ja
que reeducant la lletra i el seu moviment transferim ordres al cervell en la
direcció que vulguem. Això sí, aquest exercici vol el seu temps, s’ha de
perseverar si fa falta anys.
Entre altres coneixements, el doctor Valls és grafòleg. Sap, doncs, de què
parla quan invita a transformar l’escriptura per millorar la nostra vida. No es
tracta de cap recepta miracle. Simplement es tracta d’exercitar de manera
conscient la cal.ligrafia perquè vagi produint els efectes desitjats.
Fa molts anys vaig estudiar grafologia amb ànim d’ampliar els meus
coneixements de psicologia. No tenia cap intenció d’exercir ni de psicòloga ni
de grafòloga, tan sols volia conèixer-me millor i conèixer millor els
envitricolls que conforma la nostra humanitat. És per aquest motiu que més tard
m’han interessat, per exemple, les tesis humanistes a les fronteres de la
psicoanàlisi del doctor Juan Rof Carballo, que va estudiar molt bé el fenomen
de la creativitat en l’ésser humà.
D’una manera intuïtiva vaig començar a modificar la meva lletra i la meva firma,
que només he conservat per a comptades ocasions, per no tenir problemes amb el
DNI i altres documents oficials. I això és justament el que proposa el doctor
Joaquim Valls: la grafotransformació! I per què vaig fer-ho? Ja llavors les
nostres professores, deixebles del famós grafòleg Augusto Vels, ens van parlar
de la grafoteràpia. De seguida vaig veure l’avantatge de dirigir la meva
lletra, pulcrament vertical, perquè a poc a poc anés mirant cap a la dreta del
paper, en direcció projectiva, amb la intenció no gens secreta de dur a terme
els projectes vitals que m’havia proposat… Vaig entendre que havia de ‘moure’
la meva lletra en aquesta direcció i, en la mesura del possible, també
deixar-la anar, que els grafismes volessin! Els treballs per dur a terme els meus projectes
són tan feixucs com els treballs d’Heracles, però he guanyat convicció i
esperit lliure. Depenc molt
poquet del què diran, la qual cosa és imprescindible per a la feina creativa,
que trenca motlles.
A fi i efecte d’aconseguir una cosa tan útil com tenir bons ànims, que en
els temps que corren bona falta ens fan, mireu que la vostra cal.ligrafia no
vagi avall sinó recta o amunt. I per acabar-nos d’animar, escoltem música que
ens doni energia. Ja deia Plató que la música és per a l’ànima el que la
gimnàstica és per al cos. Però potser tot això ara se n’anirà en orris, haurem
de pouar en altres mitjans per evolucionar. Ho heu sentit a dir: hi ha
pensaments d’eliminar de les escoles la cal.ligrafia, la lletra lligada…
Perdrem com a poc destresa manual. Però qui sap el que guanyarem, només
escrivint en el teclat. Ara com ara som entre els dos mons.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 9 de gener de 2015. A la imatge, una pàgina cal.ligrafiada per Josep Anton de Cabanyes i Ballester, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1797 i mort a la mateixa ciutat el 1852).
