Correcció

Al Magazine de La Vanguardia d'aquest diumenge passat s'anunciava la publicació Las casas de los poetas muertos, d'Ángeles Caso. En la fotografia que acompanya l'entrevista a l'autora es veia l'habitació de la pensió de Segòvia on Antonio Machado va passar 13 anys, ara convertida en museu.

L'estiu de 2004 vam visitar aquesta habitació, on hi ha un senzill llit de ferro i la taula camilla que es veu a la fotografia, i que ara ha motivat aquest post. I és que a rel d'aquesta visita vaig escriure un article que vaig publicar al Diari de Vilanova. I quina no va ser la meva sorpresa quan vaig llegir l'article: allà on havia escrit taula camilla vaig trobar escrit taula llitera.

(a la fotografia, el balcó de la pensió de Segòvia on va viure Machado)

El poeta viu

Explica Antoni Pasqual, autor d’un llibre sobre Antonio Machado, que un dia que estava assegut a la seva tomba a Cotlliure va extreure un paper de la bústia que forma part d’aquesta tomba, on sempre hi ha cartes, papers i postals que hi deixa la gent o les hi envia. En aquest paper va llegir: “Como verá, don Antonio, hemos estado en Soria. Muchos abrazos para usted y muchos recuerdos para su señora madre”.
Como verá, muchos recuerdos… Per aquesta bona gent el seu poeta no ha mort, el seu poeta és viu.