María Zambrano, que va escriure
la major part de la seva obra genial a l’exili, sempre m’és un estímul. En una
de les seves glosses, aquesta referida a la primavera, diu que tots els passos haurien de ser sagrats.
Els de la primavera ho són, i tots els que es donen en les altres estacions
també, encara que no se’n sigui conscient o, simplement, es refusi tota
sacralitat en la vida còsmica i la vida humana. Joseph Campbell, estudiós dels
mites i les religions, diu que parlem molt dels fets, i s’ha de parlar dels
fets, però la càrrega de simbolisme que habita els fets demana també una
lectura de la qual n’estem molt faltats.
Un exemple dels que posa
Campbell: Assumim que el Déu de l’Antic
Testament és un fet, no un símbol. Ara hauríem d’escriure sobre què és símbol,
però deixo als lectors la reflexió. Pensar en els passos sagrats potser ajuda a
entrar en matèria.
(a la imatge, fustes que floreixen)
La natura sempre que pot s'obre pas per viure: així ha estat dissenyada. Nosaltres també. ¿Per un fet o per un símbol? No ho sap ningú ni ningú pot pretendre saber-ho.
ResponEliminaEl sagrat el fem nosaltres amb les nostres atribucions.
Una abraçada,
Olga X
Estimada, potser no ho expressat prou bé, però el que volia dir és que fet i símbol són el mateix, perquè el símbol, en la vida física, es manifesta en el fet... D'aquesta manera de pensar la realitat, lògica/analògica, Zambrano en deia raó poètica.
ResponElimina