En una biografia de W. Somerset Maugham, que abans de ser escriptor havia exercit de metge, llegeixo: “Maugham va veure clarament, una i una altra vegada, com és de corrosiu el patiment per als valors humans, com la malaltia torna hostil i amarga la gent”. El comentari, que sens dubte indica un gran coneixement de la biografia íntima de l’escriptor anglès, em remet al relat escrit l’any 2001 en primera persona per Rafael Argullol, Davalú o el dolor. El filòsof, corsecat per un dolor insufrible reflexiona amb tota cruesa sobre la distorsió de valors i humors que aquell dolor extrem, per sort temporal!, li va causar. Parlant amb ell un dia, el fet de posar-li un nom al dolor que patia, Davalú, li va facilitar el diàleg, la comprensió i, finalment, la domesticació. divendres, 17 de desembre del 2010
Un nom per al dolor
En una biografia de W. Somerset Maugham, que abans de ser escriptor havia exercit de metge, llegeixo: “Maugham va veure clarament, una i una altra vegada, com és de corrosiu el patiment per als valors humans, com la malaltia torna hostil i amarga la gent”. El comentari, que sens dubte indica un gran coneixement de la biografia íntima de l’escriptor anglès, em remet al relat escrit l’any 2001 en primera persona per Rafael Argullol, Davalú o el dolor. El filòsof, corsecat per un dolor insufrible reflexiona amb tota cruesa sobre la distorsió de valors i humors que aquell dolor extrem, per sort temporal!, li va causar. Parlant amb ell un dia, el fet de posar-li un nom al dolor que patia, Davalú, li va facilitar el diàleg, la comprensió i, finalment, la domesticació. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Penso que el dolor ens despersonalitza, i ja naixem patint malgrat no ens n'adonem. Paradoxa de tota criatura que neix i mor: ja té la condemna dictada, i moltes vegades la tortura.
ResponEliminahola Teresa,
ResponEliminat'he conegut a traves de la Violeta i volia compartir amb tu el meu blog Kebuskas
Salutacions
Merche
http://kebuskas.blogspot.com/
Argullol i Davalú: "Quan fa mal un queixal, no es pot filosofar"
ResponEliminaPerò recordo un altre dolor, el del dol, descrit magistralment per C.S. Lewis:
"Hay momentos en que, de la forma más inesperada, algo en mi interior pugna por convencerme de que no me duele mucho, de que no es para tanto, al fin y al cabo. El amor no lo es todo en la vida de un hombre.
Yo, antes de conocer a H., era feliz. Era muy rico en lo que la gente llama "recursos". A todo el mundo le pasan estas cosas. Vamos, que no lo estoy llevando tan mal.
Le avergüenza a uno prestar oidos a esa voz, pero por unos momentos da la impresión de que está abogando por una causa justa.
Luego sobreviene una repentina cuchillada de memoria al rojo vivo y todo ese "sentido común" se desvanece como una hormiga en la boca de un horno".
Si més no hi han lenitius pels dos tipus de dolor.
Aquests dies passats a Roma vaig fer una fotografia molt semblant a la teva, Teresa. Una nova sincronicitat. No sé si tu has posat un nom al dolor, però el domestiques amb la teva manera de ser, tan valenta.
ResponEliminaSort en va tenir dels calmants, Rafael Argullol.
ResponEliminaRecordo la cara d'espant d'una amiga meva, que va veure morir el seu pare amb uns dolors intensos. Que no hauria donat, la bona filla, per estalviar-li aquella creu. Som en un temps en què es parla molt, i són ben efectius, dels cuidados pal.liatius als malalts terminals.
Celebrem que hi siguin.