Aquell savi que va ser Emmanuel d’Hooghvorst va escriure: “A començaments d’any és costum formular un desig: jo t’envio aquest: que cremis el que has adorat, és a dir, el teu ídol, i que adoris allò que el cremarà, és a dir, el teu foc.”
Notable reflexió, per cert. Però si cremo el meu ídol vol dir que cremaré el meu passat, o una part important del meu passat. ¿Potser deu ser el que diu Jesús: deixeu que els morts enterrin els seus morts? Però no sóc morta, i el passat és el nostre fonament. Ja veus com la frase fa pensar.
Desconeixia Hooghvorst. Desconeixia que vas fundar l'associació Catalana d'Exlibristes. Ho he sabut per que avui, a la Biblioteca Pública de Lleida, m'he fet amb dos llibres teus: L'ull de Polifem i L'àngel incorruptible. He deixat que l'atzar determinés les primeres paraules que llegiria. Han estat aquestes: "Vaig començar a caminar quan tenia setze mesos, cap a disset. I al turmell només en queda un senyal, d'aquella petita mort." He pensat: Gaudiré. Aparco la relectura del Middlesex d'Eugenydes. Ara toca, i em ve de gust, L'àngel incorruptible.
Aquell savi que va ser Emmanuel d’Hooghvorst va escriure: “A començaments d’any és costum formular un desig: jo t’envio aquest: que cremis el que has adorat, és a dir, el teu ídol, i que adoris allò que el cremarà, és a dir, el teu foc.”
Notable reflexió, per cert.
ResponEliminaPerò si cremo el meu ídol vol dir que cremaré el meu passat, o una part important del meu passat. ¿Potser deu ser el que diu Jesús: deixeu que els morts enterrin els seus morts?
Però no sóc morta, i el passat és el nostre fonament.
Ja veus com la frase fa pensar.
Sí que fa pensar, estimada Olga. Per això he posat aquesta reflexió en el post. Hooghvorst sempre apunta temes essencials.
ResponEliminaDesconeixia Hooghvorst.
ResponEliminaDesconeixia que vas fundar l'associació Catalana d'Exlibristes.
Ho he sabut per que avui, a la Biblioteca Pública de Lleida, m'he fet amb dos llibres teus: L'ull de Polifem i L'àngel incorruptible.
He deixat que l'atzar determinés les primeres paraules que llegiria.
Han estat aquestes:
"Vaig començar a caminar quan tenia setze mesos, cap a disset. I al turmell només en queda un senyal, d'aquella petita mort."
He pensat: Gaudiré.
Aparco la relectura del Middlesex d'Eugenydes.
Ara toca, i em ve de gust, L'àngel incorruptible.
M'ha descocertat aquesta cita!!!
ResponEliminaBuscaré Hooghvorst pel google avui mateix.
Ai, Nomás por fun: quanta prehistòria! Tinc la sensació d'haver viscut set vides, com els gats.
ResponEliminaHauré de pensar-hi més...
ResponElimina