El mestre, o el guru, acompanya l’aprenent, o el deixeble. Perquè en realitat l’aprenentatge és autoaprenentatge. El que ens és mostrat, ensenyat, ho prenem, o no; aprendre depèn del nostre interès, disposició, decisió. Gràcies mestres, gràcies gurus, ja que tothom n'és una mica.
Com que el meu mestre ja és mort, a vegades intento comunicar-m'hi quan sóc al llit, convocant-lo per enraonar com fèiem regularment quan ell vivia.
ResponEliminaPerò el trobo tan llunyà... O li costa de venir o és que jo ja he fet un camí diferent.
Tanco el diari d'avui i, encara emocionat, m'he descobreixo pensant en tu i en les darreres entrades que em compartit:
ResponEliminaDiari Segre
Correu dels lectors
7/12/10
Carta sense destinació
Hola Reina!
Com va tot? Espero que més bé que a nosaltres. Avui fa un mes que vas marxar. No sabem exactament on ets, però estem segurs que estàs bé.
Ens va sorprendre la teva marxa, tan precipitada, gairebé no et vas endur equipatge, tot i que el viatge es llarg.
No esperem que tornis, tan sols segueix aquesta estrella que et guia i et durà a la teva destinació.
Nosaltres aquí anem fent, ja ho saps, cadascú a la seva manera.
L’Ariadna, enfadada amb el món.
El Miquel encara té més ganes de jugar des que tu no hi ets, però nosaltres no l’ajudem gaire.
Ton pare, ja ho saps: de poques paraules. I jo que xerro pels descosits, tot i que ara et sorprendries, perquè no ho faig tant com tu recordes. Ara escric.
Aquesta carta no sé si la podràs llegir, però intentaré fer-la arribar al màxim de llocs, per si tinc sort i t’arriba.
Has estat una filla fantàstica i nosaltres hem tingut la sort de tindre’t.
Alina, no sé si allí tindràs Internet, però jo et miraré el Facebook, tu ”tranqui”.
Una abraçada i un petó molt fort.
Familia Bros i Andrés
No la coneixia, com tampoc a la teva Elisenda, però deu ni do on m'han arribat!
M'han saltat unes llàgrimes grosses com els botons de la brusa! Alina... Deuen seure juntes, Elisenda i Alina, i totes les altres estrelles que habiten aquell cel que no coneixem només a través del seu record, i és tan càlid. Ho diu la mare d'Alina: ets una filla fantàstica i quina sort que hem tingut de tenir-te. Les raons de la marxa? Seguir l'estrella, cadascú la seva.
ResponEliminaI una mica també de la capacitat de comunicar del mestre i de com dóna la mà per acompanyar-nos pel camí de l'aprendre.
ResponElimina