Ulls com planetes
Deixa passar
el mal pensament com si fos un núvol.
No
entretinguis aquest pes en la ment,
i el
pensament volarà com volen les àguiles,
lluny.
No gaire
lluny és l’estrella que no veus amb els ulls petits.
Tot és
qüestió de proporcions, de distàncies,
d’ulls a la
mida dels planetes, encara que no t’ho creguis.
(del llibre inèdit, L'any de l'estrella)
Que bé, Teresa, tu parles d'estrelles en el teu elevat i coratjós poema, i jo esmento les estrelles de Tagore... i les meves.
ResponEliminaUna abraçada.
Olga X.
I jo deia de com de bé es veien les estrelles,però afirmo que quant millor es veien més lluny eren,per acabar dient que el que jo volía era poder creure en la posibilitat d'arribar-hi.
ResponElimina