Ahir, 30 de setembre, va fer un any que la meva néta Carla és al món. A la falda del seu pare es mira el pastís per celebrar-ho. Les lletres de galeta li van agradar molt, vull dir que es va menjar la C i la A, les altres se les van menjar els cosinets.
PER MOLTS ANYS, si Déu vol pel desembre... ja us ho faré saber pels blogs.
ResponEliminaLa vida sempre supera la mort, que ahir recordaves. Aquesta nena porta tota l'esperança de la família i l'espai s'omple de dolcesa en tots els sentits.
ResponEliminaJo, com una nena petita, voldria un bocí de galeta del pastís... ¡Felicitats!
Olga
Estava moníssima!
ResponEliminaQue en celebreu molts més, tots junts!
ResponElimina