Parlem de caiguda bíblica quan ens referim simbòlicament a una condició anterior que podem considerar harmònica entre l’ésser i l’entorn i que anomenem Paradís. És per aquest motiu que el camí per superar aquesta condició sembla que hagi de ser el de l’esforç espiritual per retornar-hi, és a dir: l’ascens. Per la mateixa força de la gravetat, caure resulta més fàcil que no pas aixecar-se i elevar-se gradualment, ja que el de l’ascens sempre és un camí estret i contracorrent. No obstant això, persistim a força de desig i voluntat.
(a la imatge: escales del Guggenheim de Bilbao, maig de 2011)
Les ànimes no pesen, i el paisatge de l'Ascensió és tot l'univers. El de l'Assumpció sembla que va necessitar àngels.
ResponElimina"Ets pols i pols et tornaràs", diu la Bíblia. ¿Cos i ànima? Belles paràboles per a la compassió.
Hi posem àngels, amb la imaginació, i tenim l'escala de Jacob en aquesta preciosa fotografia que il·lustra el teu text ascendent.
ResponElimina