Sóc Lilith, la desconeguda.
S’ha escrit sobre mí
sense haver-me escoltat.
Malobedient, se’m va enviar a l’exili.
L’exili és la meva pàtria,
en el pelegrinatge el saber s’obre pas.
Saber hermètic per a qui no veu
que el dia i la nit procedeixen de la mateixa força,
que el somni i la vigília s’abracen d’amagat.
Eva es plany de mi
perquè voldria ser com jo: una dona lliure,
nascuda per ella mateixa, no del costat d’Adam.
Les figures prerafaelites presenten sempre la cara d'una abstracció interna, d'un dubte hamletià.
ResponEliminaCertament que aquesta no sembla la dona lliure, segura d'ella mateixa, sinó l'Eva sotmesa a rituals conservadors de belleses per a gaudi de qui contempla. És el punt de vista de Rossetti, és clar.
M'ha agradat això de: ...en el peregrinatge el saber s'obre pas.
ResponEliminaL'exili, pàtria de tants...
ResponElimina