diumenge, 25 de setembre del 2011

Poema a la frontera: Naixement

Venia petit i arrugat,
vermell de tant esforç.
Va obrir els ulls
nets com una estrella
envoltada de nit.
Va plorar
i vas pensar que era Déu
qui plorava;
després va somriure
i vas pensar que era Déu
qui somreia.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)