Sembla que tenim una tendència natural a situar allò que anomenem transcendència “a dalt” o “endins”. Parlem, doncs, d’espais mentals ingràvids o interiors. L’impuls d’ascensió o de recolliment són reals encara que no sabem ben bé on és físicament “allà dalt” o “allà dins”. Diem cel o diem cor, i tots entenem què vol dir cel o cor en aquest llenguatge imaginal que és el simbòlic.
Els actors de les tragèdies gregues portaven coturns per semblar més alts.
ResponElimina