dissabte, 6 de novembre del 2010

Rosa de tardor

Contemplant les roses de tardor, bellesa absoluta en la seva perfecció i evanescència, sembla que diguin: Allò que ha de desaparèixer en nosaltres desapareix, però, i allò que resta? Allò que resta és tan subtil, tant, que sembla perdut i és guanyat.
(extret de Sojorn a la Font de la Vallclosa)
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Quim Curbet6 de novembre del 2010, a les 9:41

    Ulls de prosa, on reposa la rosa,
    ulls de vent, on reposa la ment...

    ResponElimina
  2. Mariàngela Vilallonga6 de novembre del 2010, a les 9:58

    Collige, virgo, rosas!

    ResponElimina
  3. Ignasi6 de novembre del 2010, a les 20:34

    Ni imatge ni paraules podien haver estat millor escollides.

    Quina deliciosa entrada!

    ResponElimina
  4. Vinyet7 de novembre del 2010, a les 15:42

    Són les roses del record, de la malenconia, del que ens queda quan ho hem perdut tot. Així, les roses de tardor de Rosa Leveroni i de Màrius Torres. Així, també, l'última rosa del meu jardí d'ambre.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)