![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb4VGv5R5q5aozv07YSQkTRlzZqi4wVoHHMA7GrBhXGP3NkyhhuUfBZQ7ONmQkn1RDtQISRWQKFOHZ77KXe17JDLfM_HnUpi-zMKn1fN6Z6Sybq8QcQDe0xsHU9S6Rjov7XKybXNj1Qyg/s200/IMG_0990.JPG)
La màgia de les ruïnes potser no es deu tant al que mostren -tot i el seu atractiu estètic, almenys per als romàntics- com el que revelen les pedres que encara resten: l’absència del que havien estat: una casa, un palau, un castell, un temple, una església, un monestir.
(Obro parèntesi d'uns dies, que serem a Madrid. Ens retrobarem el dia 30)
esperem el retorn amb ganes!
ResponEliminaLes ruïnes sempre porten un substrat de nostàlgia.
ResponEliminaConsumeix aquest parèntesi ple de testimonis
ResponElimina