100 haikus

Els haikus enamoren. L’haiku és una forma japonesa de poesia breu de tres versos i 17 síl·labes: 5/7/5 en castellà, 4/6/4 en català. La tradició de l’haiku va ser modificada pel gran Matsuo Basho al segle XVI. La forma és important, però molt més important és l’esperit amb què s’escriu un haiku. Deia Basho als deixebles: «Deixeu que els haikus us surtin del cor i s’assemblin a les fulles dels salzes acaronades per la pluja». La meravella de l’instant, l’efecte sorpresa, o l’haiku com la mateixa llegenda de Buda: una il·luminació.

A 100 haikus (Lapizlàtzuli Editorial) l’autor, Valentí Gómez-Oliver, (Barcelona, 1947), diu: «Com que es tracta d’una composició tan breu, la seva gènesi ha d’intentar propiciar una font de suggeriments, els quals hauran de ser acollits i completats pel mateix lector en enfrontar-se amb el poema». En efecte: l’haiku és un poema tan concís en la seva formulació com obert en la interpretació i suggeriment, com aquest titulat matèria obscura: «no es pot veure/ i molt poc en sabem,/ sols entreveure», al qual el segueixen les traduccions al castellà, feta pel mateix Gómez-Oliver, així com a l’anglès, al francès, a l’italià, a l’alemany i al japonès del centenar d’haikus escollits entre el miler que en unes petites llibretes n’ha escrit l’autor durant trenta anys i que visualment acompanya d’un dibuix amb la mateixa funció de suggerir, completar o expandir la imaginació.

Escriu un estudiós de l’haiku, Agustín Jiménez, que en el conreu de l’haiku, que a Orient és contemplació, a Occident és apreciació de tota la naturalesa, incloent-t’hi la humana. Aquest és l’enfocament de Gómez-Oliver quan es refereix a personatges singulars, com ara Nelson Mandela: «anys de presó/ –corprens la dignitat-/ ulls de perdó»; o quan parla del savi: «dins solitud/ envoltat de silenci/ viu celsitud»; o el dedicat al català: «o tot o res:/ si ara bé et redreces/ faràs el pes», al qual cal afegir la seva pròpia traducció al castellà: «o todo o nada/ si muy bien te restableces/ nos convenceràs», perquè així amplia la pròpia visió amb la visió altra, la visió mirall. Amb 100 haikus Gómez-Oliver se situa en la genealogia de poetes catalans que van iniciar els ja clàssics Josep M. Junoy, Josep Carner, Salvador Espriu, Josep Palau i Fabre.

(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 5 d'abril de 2024)                   

Haikus des d'Austràlia

 

Som en temps de viatges. L’any 2012 l’escriptor, poeta, assagista i traductor Valentí Gómez i Oliver (Barcelona, 1947), que ha estat professor universitari durant molts anys a la ciutat de Roma, va fer una estada llarga, de juny a setembre, a Austràlia. Sojornant pels voltants del parc nacional d’Ulurú, situat a l’Austràlia Meridional, Gómez i Oliver va començar a escriure un llibre de poemes que ha publicat deu anys després: Haikus des d’Austràlia.

El llibre, inicialment escrit a mà en un quadern de notes ara reproduïdes a tot color, aplega catorze haikus que s’acompanyen d’un text en prosa que dona fe, per exemple, de la sacralitat amb què els nadius contemplen la Kata Tjuta, la més alta de les impressionants muntanyes-roques de color vermell d’Ulurú, o com els australians voldrien preservar els preciosos esculls de corall, així com s’hi llegeix el lament dels aborígens per l’estat de les llengües dels pobles indígenes, en aquest moment minoritàries dins del seu propi territori, només les parlen poc més d’un 2% de la població. En aquests haikus no hi manquen els cangurs i els coales, espècies animals pròpies d’Oceania, així com els eucaliptus, icones vegetals del continent.

La cultura aborigen d’Austràlia és oral. No sabem, doncs, amb quin patró formal els seus cantors haurien escrit una poesia que, sens dubte, hauria estat inspirada per una espiritualitat que reverencia la terra, la natura, i que creu en el temps del somni. En la seva contemplació d’un paisatge de dimensions tan exòtiques com colossals que per més que se n’hagin vist fotografies no deixa de meravellar, el poeta que hi ha en Valentí Gómez i Oliver va traçar les seves impressions a través de l’haiku, una forma de poesia molt succinta de només tres versos, pròpia de la tradició japonesa, i que l’autor agermana a uns dibuixos de la seva mà realitzats de manera molt esquemàtica i acolorida amb ceres de tons molt vius que recorden l’art dels australians que van habitar aquest continent, la història diu que durant quaranta mil·lennis... fins que van arribar els colonitzadors! Haikus des d’Austràlia és un homenatge en tota regla a l’esperit de l’Austràlia ancestral, ara minoritària i gairebé testimonial en un continent de cultura jove i moderna, si bé impregnada d’aires angloceltes.

(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès. A la imatge, dibuix i escriptura original de l'haiku de Valentí Gómez i Oliver dedicat al cangur)