A 100 haikus (Lapizlàtzuli Editorial) l’autor, Valentí Gómez-Oliver,
(Barcelona, 1947), diu: «Com que es tracta d’una composició
tan breu, la seva gènesi ha d’intentar propiciar una font de suggeriments, els
quals hauran de ser acollits i completats pel mateix lector en enfrontar-se amb
el poema». En efecte: l’haiku és un poema tan concís en la seva
formulació com obert en la interpretació i suggeriment, com aquest titulat matèria obscura: «no es pot veure/ i molt poc en sabem,/ sols entreveure», al qual el segueixen les traduccions al castellà, feta pel
mateix Gómez-Oliver, així com a l’anglès, al francès, a l’italià, a l’alemany i
al japonès del centenar d’haikus escollits entre el miler que en unes petites
llibretes n’ha escrit l’autor durant trenta anys i que visualment acompanya
d’un dibuix amb la mateixa funció de suggerir, completar o expandir la imaginació.
divendres, 5 d’abril del 2024
100 haikus
dilluns, 4 de juliol del 2022
Haikus des d'Austràlia
Som en temps de
viatges. L’any 2012 l’escriptor, poeta, assagista i traductor Valentí Gómez i
Oliver (Barcelona, 1947), que ha estat professor universitari durant molts anys
a la ciutat de Roma, va fer una estada llarga, de juny a setembre, a Austràlia.
Sojornant pels voltants del parc nacional d’Ulurú, situat a l’Austràlia
Meridional, Gómez i Oliver va començar a escriure un llibre de poemes que ha
publicat deu anys després: Haikus des
d’Austràlia.
El llibre, inicialment
escrit a mà en un quadern de notes ara reproduïdes a tot color, aplega catorze
haikus que s’acompanyen d’un text en prosa que dona fe, per exemple, de la
sacralitat amb què els nadius contemplen la Kata Tjuta, la més alta de les
impressionants muntanyes-roques de color vermell d’Ulurú, o com els australians
voldrien preservar els preciosos esculls de corall, així com s’hi llegeix el lament
dels aborígens per l’estat de les llengües dels pobles indígenes, en aquest
moment minoritàries dins del seu propi territori, només les parlen poc més d’un
2% de la població. En aquests haikus no hi manquen els cangurs i els coales,
espècies animals pròpies d’Oceania, així com els eucaliptus, icones vegetals
del continent.
La cultura aborigen d’Austràlia és oral. No sabem, doncs, amb quin patró formal els seus cantors haurien escrit una poesia que, sens dubte, hauria estat inspirada per una espiritualitat que reverencia la terra, la natura, i que creu en el temps del somni. En la seva contemplació d’un paisatge de dimensions tan exòtiques com colossals que per més que se n’hagin vist fotografies no deixa de meravellar, el poeta que hi ha en Valentí Gómez i Oliver va traçar les seves impressions a través de l’haiku, una forma de poesia molt succinta de només tres versos, pròpia de la tradició japonesa, i que l’autor agermana a uns dibuixos de la seva mà realitzats de manera molt esquemàtica i acolorida amb ceres de tons molt vius que recorden l’art dels australians que van habitar aquest continent, la història diu que durant quaranta mil·lennis... fins que van arribar els colonitzadors! Haikus des d’Austràlia és un homenatge en tota regla a l’esperit de l’Austràlia ancestral, ara minoritària i gairebé testimonial en un continent de cultura jove i moderna, si bé impregnada d’aires angloceltes.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès. A la imatge, dibuix i escriptura original de l'haiku de Valentí Gómez i Oliver dedicat al cangur)