De joveneta m’agradava estudiar la Història Sagrada, que amb
el nom ja diu tant. El sagrat toca el misteri, allò que no sabem, però que pel
fet d’experimentar-lo de forma sensible ens mou a creure-hi tant com creiem en
l’amor i sentim el dolor, fenòmens d’expressió immaterial dels quals ningú no
dubta l’existència.
Així, de la mateixa
manera que vaig gaudir amb el coneixement de les històries i personatges de la
Bíblia que com a exemples m’atreien o repel·lien segons la seva qualitat humana,
vaig començar a reflexionar sobre la relació que hi podia haver entre el relat
mític i simbòlic del Vell Testament, que s’inicia amb el poètic relat de la
creació, i una realitat comprovable a través de les ciències, ja fossin físiques,
químiques, biològiques o matemàtiques. La poma com a símbol de coneixement no
només ha estat pintada per grans artistes sinó que, tal com explica la
llegenda, en caure va inspirar en Newton la teoria de la gravetat, la força
d’atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa o matèria.
La ciència
experimenta sense descans, i progressivament hem sentit a parlar de matèria
fosca, de forats negres, d’antimatèria. Segueixo una mica el fil d’aquestes
investigacions que a desgrat de no entendre-hi prou perquè no és el meu àmbit
de treball, em fascinen perquè un dia o altre vénen a il·luminar el que la
paraula bíblica ha exposat en imatges simbòliques. Ara s’acaba de confirmar que
l’antimatèria, com la matèria, cau avall. I la meva imaginació ja veu la
relació, si més no poètica, entre la paraula Caiguda per parlar de la davallada
dels primers humans segons el relat veterotestamentari amb l’antimatèria que
cau avall, ja que el pecat no pesa pas en el cos sinó en l’ànima.
En els planetes del nostre sistema solar no opera la força de la gravetat i no hi ha vida humana i, per tant, cap relat de la creació no hi té cabuda, ni científic ni religiós. Som els terrícoles que en tant que éssers necessitats de relat, d’una història que ens expliqui i doni sentit, acudim a tota mena d’Escriptures, ja siguin inspirades en una creença religiosa o en una creença científica. No es neguen, es corresponen, si bé s’expressen en llenguatges diferents.
(article publicat al setmanari La Fura, 5 d'octubre de 2023)
