Molt controvertit ha estat, el
darrer Premi Nobel de Literatura, Mo Yan. Les opinions són molt contrastades.
Caldrà, doncs, llegir-lo per fer-se’n una opinió personal al marge de les
‘flors, les pedres i l’aigua bruta’ que li han tirat, segons va dir ell mateix
ahir en el discurs de recepció del premi.
Personalment m’han commogut les
paraules d’homenatge que Mo Yan va dedicar a la seva mare que va morir el 1994.
No gaire agraciat físicament, Mo Yan nen era objecte de burla dels seus
companys i això el feia patir. Quan això passava, la seva mare li deia: “Si
continues fent coses bones, encara que fossis lleig de veritat, et convertiràs
en un noi maco.”
Gairebé paraula per paraula són
les mateixes paraules que em deia la meva mare quan jo era una nena tan bonica
com un aneguet lleig. La meva mare mai no em va mentir sobre el meu aspecte
físic. Simplement orientava el meu esperit cap a la bondat que potser acabaria
sent una forma de bellesa.
La teva mare la va encertar, com segurament la mare de Mo Yan.
ResponEliminaTanta és la falta de llibertat en la persona, que no podem triar el nostre físic, lloc de naixença, raça, capacitat mental, etc. i estem subjectes a hores, dies, nits, anys, rotacions i edat. Si així i tot fem coses valuoses i amables, suposo que ens haurem esforçat més que molta gent agraciada amb dons de tota mena.
OX.