És clar que aquesta bona gent creia en una vida post mortem, i el temps passat bevent i escalfant-se és una avantsala de la vida immortal, alliberada de tots els inferns, ja siguin calents o freds.
dissabte, 3 de juliol del 2010
Inferns
És clar que aquesta bona gent creia en una vida post mortem, i el temps passat bevent i escalfant-se és una avantsala de la vida immortal, alliberada de tots els inferns, ja siguin calents o freds.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No sé si ve al cas, però m'has fet recordar un dia de quan era una petita col·legiala i la germana Isabel em va renyar perquè vaig dir que almenys a l'infern s'estaria ben calentet. Suposo que jo sentia el fred que teníem a la postguerra, que era més viu que el d'ara. I anàvem ensenyant els genolls, amb mitjonets... Me n'he recordat sempre.
ResponEliminaPer a mi, el fred és una forma d'infern. Vaig néixer abans de temps, amb la temperatura destarotada, i encara ho dec arrossegar. M'expliquen que la bona veïna que teníem va escalfar aigua i la posava en dues ampolles embolicades en draps de llana per a fer-me revenir...
ResponElimina