Isak Dinesen és el
pseudònim de la gran escriptora danesa Karen Blixen (1885-1962). Una màscara,
doncs, que amagava una personalitat femenina d’alt voltatge intel·lectual i
espiritual del segle XVIII, segons
ella, i encara afegia que tenia tres mil anys d’antiguitat. Una manera hiperbòlica
de dir que el seu ser al món com una dona intrèpida (recordin els lectors les
seves Memòries d’Àfrica) abraçava temps
immemorials.
D’Àfrica, i en contacte amb la literatura
oral que li és pròpia, Dinesen aprendria a ser una gran escriptora d’històries.
Tot i que va escriure dues novel·les, Dinesen ha destacat per ser una contista
excel·lent. En morir va deixar obra inèdita recollida divuit anys després: una
col·lecció d’assaigs, Daguerrotypes,
i un conjunt de contes, Carnaval, i
que porta el subtítol d’Entreteniments,
molt adient a l’esperit del Carnaval, tant si es viu en directe com en
contemplació. Les figures del Carnaval inviten a la mirada.
Els contes de Carnaval compleixen una de les funcions que l’escriptora de contes
gòtics i contes d’hivern també s’havia proposat: seduir, imantar, encantar a
través d’una literatura amb els efectes tornassolats dels vestits de seda i els
brillants dels lluentons. Isak Dinesen tenia molt de maga, així com també li
agradava fer jocs de mans, o de paraules, o de disfresses. El conte titulat Carnaval, i que l’autora situa el 1925,
està protagonitzat per unes noies que es disfressen de Pierrot, Arlequí, del
filòsof Soren Kierkegaard i de Camèlia. Sembla que aquesta fa un goig que
enamora, amb el seu vestit de setí rosat i prou escotat com per deixar a la
vista els braços i l’espatlla nua. L’argument de la història comença una mica
més de la mitja nit quan vuit joves, nois i noies, surten del ball de l’òpera
de Copenhague per assistir a un sopar privat, i que després de l’àpat tenen
intenció de tornar-hi. Ara ja podem imaginar, que és Carnaval.
(article publicat al DV -Diari de Vilanova-, 9 de febrer 2018. La il·lustració és obra de la pintora Adelaida Murillo)
