La vida s’escriu, poderosa, amb les mans,
obreres dels dies i dels afanys.
La vida s’escriu, sinuosa, en els passos
ingràvids dels somnis alats.
La vida s’escriu, graciosa, en el joc dels dits,
i en la dansa de l’amor,
i en el rés que pren cos en l’infinit.
(30 de desembre de 2012. A la imatge, àngel del nostre pessebre napolità, rere un vidre)
Les mans i els passos, Teresa, i la vida que puja, és tota la veritat.
ResponEliminaPrecisament és el que parlàvem amb la infermera, avui.
Bon poema per acabar l'any. Un somriure.
Quant ens posar un nador en les mans,ens be al cap aquestes paraules;vida,amor tendresa,esperança i ilusió.Quin regal de la vida.
ResponEliminauna abraçada!!