El 29 de desembre de
1942 moria al sanatori de Puig d’Olena Màrius Torres. Tenia 32 anys. Aquest any
ha fet 75 anys d’aquesta mort prematura. La seva poesia, difosa pel seu amic l’escriptor
i editor Joan Sales, és un dels pilars de la literatura catalana del segle XX.
He de dir que la seva poètica d’arrel espiritual va influir en l’escriptura del
meu primer llibre publicat, de fet una plagueta, In memoriam.
Vam anar al sanatori de Puig d’Olena el
passat dia 3 de gener. El dia, una mica bromós, s’aixecava molt a poc a poc, en
aquelles alçades, i feia un vent fred i humit. Les estances lluminoses i
pulcres de l’antic sanatori ara són del Centre Residencial d’Acció Educativa,
on es té cura d’infants amb problemes. Amb hospitalitat ens va atendre la directora
del Centre, la germana Conxita, monja dominica com ho eren també les monges que
atenien els malalts ja l’any 1935, quan el jove Màrius va arribar a Puig
d’Olena per curar-se. Volíem veure l’habitació on el poeta, que havia estudiat
medicina, va escriure gairebé tota la seva obra. Va viure en aquest sanatori
set anys. Ens podem fer càrrec del seu estat d’ànim i de les seves inquietuds
intel·lectuals llegint les cartes que es van adreçar Màrius Torres i Joan Sales
entre el 1935 i el 1941, així com les cartes, publicades fa poc, que es van
intercanviar des del sanatori mateix amb Mercè Figueres, la Mahalta dels poemes
a ella dedicats.
Faig fotografies de l’estança bastant
espaiosa i privada, algunes cambres eren compartides. A tocar del llit hi ha l’escriptori
on Torres escrivia, estudiava grafologia i filosofia, així com traduïa de l’anglès
i del francès Milton, Shelley, Baudelaire, Valéry. Posada de forma discreta hi
ha una senyera. Li faig avinent a la germana Conxita, que em diu que no fa
gaire que hi és. Sabem que durant la Guerra Civil el poeta patia per Catalunya.
Nosaltres ara també, també.
(article publicat a DV -Diari de Vilanova-, 12 de gener de 2018. La fotografia de l'estança de Màrius Torres la vaig prendre el dia 3 de gener)