Cada dia escrivim més
en el teclat d’un ordinador, o en la pantalla del mòbil. Són útils, sens dubte,
aquests avenços que ens estalvien feina, ja que en el mateix acte d’escriure
podem rectificar i presentar un text impecable, a punt per ser publicat si
aquest és el seu destí.
Davant d’aquesta realitat, els experts han
començat a estudiar si això tindrà efectes en el nostre cervell. A la mà la
dirigeix el cervell, així com els gestos de la mà impressionen el cervell. En
això es basa precisament la grafoteràpia. Un gest gràfic fet a voluntat i
repetit moltes vegades pot canviar una tendència a la mandra, a la ira o a la
depressió, així com, per exemple, escrivint cap a la dreta del paper (segons la
divisió de l’espai estudiada per Max Pulver és la zona paterna i de la
projecció, i molt típica de la cal·ligrafia anglesa), pot anar empenyent la
persona cap a una acció que el projecti endavant, això sí, a dosis
homeopàtiques, ja que el canvi és un procés lent, si bé efectiu.
Quan escrivim a mà? Quan fem la llista d’anar
a comprar, quan escrivim unes notes per recordar alguna cosa, quan prenem
apunts en una classe o conferència... Cartes manuscrites n’escrivim poques o
cap, i és una llàstima perquè la carta és un espai privilegiat d’intimitat. Una
carta manuscrita ens aproxima als altres perquè ens revela, ja que la lletra
ens identifica.
Quins són els avantatges d’escriure a mà, un
fet que és cultura i art? L’escriptura manuscrita facilita la concentració i la
memorització, així com promou la creativitat. No és difícil comprovar-ho. Quan de
joveneta estudiava una matèria d’examen, mentre llegia els capítols que havia
de saber em feia uns resums escrits amb els conceptes principals. Com que els
llegia varies vegades, a l’hora de l’examen els recordava tot ampliant-los.
Abans d’estudiar grafologia, doncs, vaig saber que escriure l’essencial que, és
clar, demanava concentració en el que llegia, em facilitava la memòria del que
havia de recordar. Quan a la part artística, la lletra és dibuix. Determinades
cultures aprecien la cal·ligrafia artística, l’harmonia dels gestos, la bellesa
que es respira entre el traç i el blanc del paper...
(article publicat al setmanari La Fura, 3 de gener de 2019. La cal·ligrafia està feta per Sylvie Marc, de Sallagosa, França)
