He anat al Museu
Nacional d’Art de Catalunya a visitar l’exposició William Morris i el moviment Arts&Crafts a Gran Bretanya. En el
meu primer viatge a Londres ja vaig seguir les seves petges per la ciutat
imantada per la seva figura imponent i excèntrica, per a mi admirable ja que, com
ell, detesto l’adotzenament. Com ell penso que en la mesura de les nostres
possibilitats i límits hauríem de fer per produir bellesa, coses belles, tant
amb les mans com amb el pensament.
William Morris (1834-1896), que aquí ens
va anostrar aquell gran sensible a la bellesa de l’art i l’artesania que també va
ser Alexandre de Riquer, va ser un renaixentista en ple apogeu del capitalisme
industrial, un esteta refinat davant la vulgaritat de la producció en massa, un
poeta atret per l’imaginari medieval i les sagues nòrdiques pròpies de la seva
cultura, un dissenyador tèxtil inspirat –les peces exposades al MNAC són d’una
bellesa corprenedora-, i un agitador socialista fervent, o, millor encara, un
lliurepensador convençut que la qualitat humana s’havia de preservar de l’alienació
que la industria capitalista provocava en la triomfant, altiva societat
victoriana que li va tocar viure.
William Morris és un exemple d’home culte fill
de casa bona que va emprar tota la seva energia, que no era poca, a crear art
en cada peça que dissenyava, alhora que s’escarrassava per defensar els drets
humans de la classe treballadora explotada. En el seu empeny, Morris va decidir
donar nova forma als moviments culturals i estètics del segle per resistir les
bosses de misèria que s’anaven instal·lant, ja que la misèria no només és
econòmica sinó moral. Morris es va erigir en una veu radical en contra de la
lletgesa que el món industrial anava afaiçonant en la seva desconsideració i
depredació de la natura i de la vida humana en la seva senzillesa. En la ment
de Morris, la tècnica no podia ser altra cosa que un mode més d’ètica i no un
temple per sacrificar la humanitat de la vida. A vegades tenim la sensació que
no hem sortit d’una sínia que va donant voltes sobre ella mateixa, ja que ara
podríem dir el mateix.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès, 6 d'abril de 2018.
A la imatge, publicacions de William Morris o referides a ell)
