Dolors Puigdemont, nascuda a la població gironina d’Amer l’any
1950, és una artista contemporània amb un bagatge artístic que va començar els
anys vuitanta amb una obra que a mesura que madurava ha anat desenvolupant-se
en l’expressió plàstica de la llum i les transparències en unes obres
volumètriques o escultures expandides, una expressió recent per descriure les
obres plàstiques en tres dimensions. Ara, al museu Can Mario de la Fundació
Vila Casas, a Palafrugell, inaugurada el dia 20 de gener i fins al 31 de març de
2024, es pot veure una mostra d’obres molt escollides que conformen una
instal·lació expositiva: Transparència
endins.
A partir de l’any 2006, les transparències, amb el joc de
llums i ombres en harmonia que desprenen les obres de Dolors Puigdemont,
responen a la manifestació artística de les etapes del seu itinerari vital, de
les fites de la seva vida interior molt en la línia del cultiu espiritual a
través de la creació artística com la pionera de l’art abstracte, Hilma af
Klimt, que ho va ser abans de Vasili Kandinsky, la influència del qual, però,
ressona en les obres de maduresa de la pintora Marianne von Werefkin, amb la
seva càrrega mística i l’expressió d’estats emocionals i espirituals a nivell
profund. Aquesta representació del món espiritual, si bé en aquest cas,
figurativa, la trobem en l’art visionari de William Blake.
Amb la barreja de diferents tècniques i materials: la malla metàl·lica, el paper, la tela, la llana, la sal, el pa d’or, el vidre, la fusta o les restes de poda, Dolors Puigdemont ofereix a l’espectador unes peces aèries, ingràvides unes, lluminoses i transparents totes, que respiren i fan respirar, i que fan concebre l’art com un procés espiritual que es manifesta en la bellesa d’unes formes estètiques que ‘transparenten’ l’univers interior de Dolors Puigdemont.
Ve al cas per reforçar el discurs, el que diu l’astrofísic i especialista en filosofies orientals Juan Arnau del seu darrer llibre, La fuga de Dios, que tradueixo: «[el llibre] planteja una cosmovisió en la qual la creació no es concep com un acte de poder sinó com un lliurament: Déu renuncia a ser sobirà del món i es desfà en el món».
Aquest és el ble
que sosté tota l’obra creativa de Dolors Puigdemont: l’art com una donació, com
un present de l’esperit de l’artista en una forma plàstica que, estèticament,
atrau a la vista pel seu magnetisme, per la seva llum, per la seva
transparència.
En l’exposició Transparència endins es mostren unes
peces de malla metàl·lica que es poden interpretar com universos mòbils, navegant,
flotant en l’espai... Si la vida, si el món és creatiu en la seva evolució, per
analogia, la vida, el món, ofereix una invitació a que nosaltres també siguem
creatius tant en l’acció com en la contemplació.
En les seves obres, Dolors Puigdemont invita a la contemplació de la seva interpretació plàstica d’un univers de llum que vindria a ser, almenys per aquesta espectadora, com la cristal·lització del moment de repòs, del temps de silenci eloqüent del setè dia de la creació. Segons el relat bíblic, Déu beneeix l’obra reposant aquell dia: la contemplació és, doncs, la culminació del procés creatiu iniciat per l’artista. És en la contemplació atenta, silenciosa, que les obres artístiques ‘parlen’. En Dolors Puigdemont les seves obres parlen d’una transfiguració que primer s’ha donat en la interioritat de l’autora, i que, en conseqüència, mostren la transformació dels materials emprats en una obra artística que reverbera llum, ombres i transparències en un sempre càlid equilibri.