Penèlope té mil cares, com tots els arquetips. Els arquetips
són models que s’encarnen. Sabem de Penèlope el que Homer va escriure a l’Odissea. El personatge s’inspira en la
dona que espera la tornada del viatge del marit, però no de forma passiva: fila
llençols i té cura de l’administració del palau del rei d’Ítaca –per
administrar bé cal saber manar i dominar les matemàtiques-. Cal imaginar el
palau d’Odisseu si visiteu l’illa grega, ja que només s’indica el lloc on se
suposa que va ser.
Penèlope va
mantenir els pretendents a ratlla, va criar sola el fill Telèmac, li va
ensenyar a llegir i a escriure, era una dona culta que li va explicar la
història del seu poble i li va fer estimar la figura del pare absent, present
en el cor del fill a través d’ella. Penèlope és la imatge de la dona que
aguanta ferma la casa i la hisenda. Amb tantes guerres, el món s’hauria
enfonsat sense aquestes dones fortes que un interessat capteniment amarat de
misogínia simplement pretén tancar a casa. Al seu palau Penèlope fa el que creu
que ha de fer per preservar l’amor, però també l’esperança en el futur: confia
en el retorn d’Odisseu.
John
Langdon-Davies (1897-1971) va ser un periodista britànic que va viure d’aprop
els esdeveniments històrics de Catalunya des del 1920 al 1970. Va ser amic de
Marià Manent i de Josep Pla. Va publicar Mites
i felicitat dels catalans. Reflexions d’un escriptor britànic sobre la
Catalunya dels anys 20 (Pagès Editors). Té un capítol dedicat a Penèlope. «Dues dones mediterrànies han estat adoptades com a ideals
pels poetes i els contistes: Helena i Penèlope». Encarnen dues psicologies
diferents, al seu entendre, en la psique masculina: «Tot home intenta reconciliar dintre seu el paper de
pretendent i de marit. Com a pretendent prefereix Helena, com a marit, Penèlope». Conservador Langdon-Davies. Parla, però, des del seu temps
i no sembla capaç de veure el coratge de Penèlope, la seva personalitat tan
atractiva o més que la d’Helena. Penèlope té mil cares. El periodista, però,
potser en beslluma futures percepcions: «Quan la roba canvia, tot s’altera». El passat 13 d’abril va morir Mary Quant, inventora de la
minifaldilla que ha vestit Helenes i Penèlopes del segle XX.
(article publicat al setmanari La Fura, 6 de juliol de 2023. A la imatge, un fragment de la pintura Penèlope, de l'artista prerafaelita Sydney Harold Mateyard)
