El passat 16 de setembre de 2014, l’etnòloga Natalia Bolívar Aróstegui va
fer 80 anys. En dóna fe la periodista Gisselle Morales en una entrevista
publicada el dia 25 de setembre de 2014 a Escambray,
periòdic de Sancti Spiritus, Cuba. En aquesta entrevista apareix una fotografia
de Natalia Bolívar. Cabells blancs ondulats tallats curtets, els collarets
típics de cada orisha al coll, mirada intel.ligent darrere les ulleres de
llegir a prop, gest amable però resolutiu.
Aquesta
determinació en el gest li ve de lluny. Natalia Bolívar és descendent de la
branca cubana de Simón Bolívar, líder revolucionari que, com sabem, va lluitar
per la indepèndencia de Veneçuela, Colòmbia, Perú i Equador. Juntament amb
Fernando Ortiz i Lidia Cabrera, Natalia Bolívar és un dels noms més
significatius en els estudis sobre el món espiritual i religiós de Cuba lligat
als seus orígens africans. Al respecte, diu a l’entrevista, i tradueixo: Hi ha dos mètodes d’investigació: el científic i el fonamentat en la
tradició oral. La reina de la tradició oral va ser Lidia Cabrera; del
científic, Fernando Ortiz. Si tu no estudies a Lidia Cabrera i a Fernando Ortiz
estàs out per força (...) Jo sempre em vaig moure en el cercle de les investigacions
del folklore (...) em va aportar molt el fet d’haver estat deixebla de Lidia
Cabrera; a penes tenia 19 o 20 anys quan vaig començar a beure de les seves
investigacions.
De formació humanística àmplia, Natalia Bolívar
es va voler preparar a fons per seguir la seva vocació, tot i que s’havia
iniciat en l’àmbit de les Belles Arts. Així, des del 1955 fins al 1958, Natalia
Bolívar va estudiar Metodologia de la Investigació, Etnografia i Etnografia
Afrocubana amb el doctor Fernando Ortiz i amb la doctora Lidia Cabrera. En
l’entrevista amb motiu dels seus 80 anys, Natalia Bolívar expressa amb
convicció la seva idea: Les religions del
poble no es poden ocultar.
Si es vol profunditzar en el coneixement de les
deïtats del panteó yoruba arrelades a l’illa, s’ha de llegir Los orishas en Cuba, de Natalia Bolívar.
L’edició que jo tinc és de l’any 1990, publicada en les Ediciones Unión, de
l’Unión de Escritores y Artistas de Cuba. Aquesta és l’oficial, la que a mi em
va costar 10 dòlars. Perquè durant força temps en van circular còpies que es
venien d’esquena a l’autora...
Expliquem els fets a través de les paraules de la mateixa Natalia Bolívar:
Mira –li diu a la periodista Gisselle
Morales-, em va fer una
ràbia que no te la puc ni explicar. Jo havia començat a escriure el llibre
l’any 1980 perquè molts directors de cinema i de televisió constantment em
demanaven que els assessorés en tot allò que feia referència als cultes
d’origen africà. Em deien: ‘Natalia, per què no fas una espècie de manual amb
les característiques de cada orisha, els menjars, els colors i les formes de
manifestar-se a fi i efecte que no t’hàgim de molestar a tothora?’ I jo els
vaig fer cas. Un cop enllestit, el llibre va quedar aparcat a l’editorial,
la censura hi havia de dir la seva. Però al cap d’un temps van començar a
circular còpies d’estranquis, i l’autora sense veure’n ni cinc, del seu
treball, per poc que fos, que ja se sap que no hi ha gaires afortunats que
viuen d’escriure només, tampoc a Cuba.
Vaig sentir explicar aquesta història. Per aquest
motiu no vaig comprar el llibre fotocopiat que hi havia als mercats del carrer,
on el venien més barat és clar, per pocs dòlars, i vaig anar directament a la
llibreria oficial. Aquest llibre de Natalia Bolívar està fet amb un paper
senzill, fosc, reciclat, però està relligat i té les tapes dures. Una joia en
la nostra biblioteca de temes cubans, ja que de la mà de Natalia Bolívar vaig
poder conèixer a fons la poesia de les llegendes del panteó yoruba i els
caràcters arquetípics els seus déus o orishas.
(article publicat al Diari de Vilanova, 6 de febrer de 2015. A la imatge, coberta de Los orishas en Cuba, de Natalia Bolívar Aróstegui)
