El dia 12 de febrer, Oriol M.
Diví (Esplugues de Llobregat, 1924), en aquests moments amb la salut afeblida, ha
complert 89 anys. Aquest mateix dia farà dos mesos que a l’empara de la Reial
Acadèmia de Bones Lletres, l’Associació de Bibliòfils de Barcelona va presentar
una publicació molt acurada amb el repertori dels seus ex-libris. Aquesta
publicació, d’alta qualitat i en un nombre restringit a dos-cents exemplars
relligats, ha anat a càrrec dels bons oficis d’Elies Plana Ayats. Acompanyada
amb textos dels experts M. Carme Illa, Joan Roig i Sergi Mas, s’hi reprodueix
la totalitat d’obres de l’artista (570) realitzades fins al moment de la
publicació.
Tant pel volum de l’obra duta a terme de
manera sostinguda al llarg de cinquanta anys, com des del punt de vista de la
Història de l’Art, és imprescindible remarcar que Oriol M. Diví és el més
important mantenidor d’una tècnica ancestral de gravat, la xil.lografia,
donant-li un caràcter creatiu, com volien els seus antecessors en aquest art,
amb el geni d’Enric-C. Ricart al davant, passant pel seu mestre Antoni Ollé
Pinell, i estenent-se en diferents personalitats com la d’Antoni Gelabert,
Ricard Marlet i Enric Cluselles.
Des de la seva condició de monjo benedictí,
Oriol M. Diví ha practicat de manera perseverant i admirable la màxima ora et labora. A part de la realització
d’ex-libris, la seva bibliografia com a il.lustrador de llibres és tan
important com àmplia, incloent també el seu treball en el camp dels goigs. Vinculat
al món de l’exlibrisme des de principis dels anys seixanta, aleshores a través
de l’activa Asociación de Exlibristas de Barcelona, va començar a participar en
congressos i concursos internacionals d’ex-libris, obtenint importants premis i
reconeixements fins ahir mateix.
En el temps d’stand bye de l’Asociación de Exlibristas de Barcelona, que havia
decaigut a l’inici dels anys setanta, Oriol M. Diví va continuar connectat amb
el món exlibrista en l’àmbit internacional, de manera que, arribat el moment de
la represa gràcies a un petit grup d’entusiastes, va actuar d’enllaç amb la
nova etapa que es va iniciar amb la creació, l’any 1989, de l’Associació
Catalana d’Exlibristes (ACE). En aquests moments, l’ACE està treballant a fons en
un esdeveniment de gran envergadura: l’organització del 35è. Congrés
Internacional d’Ex-libris que tindrà lloc a Tarragona del 22 al 26 d’abril de
2014. L’efemèride coincidirà amb la celebració dels vint-i-cinc anys de vida de
l’ACE.
Respecte del treball artístic d’Oriol M.
Diví, escriu a les pàgines de la revista Serra d’Or (gener de 2013) l’estudiós
Francesc X. Puig Rovira: Del seu treball
podem destacar que executa quasi sempre el gravat per testa, sobre fusta de
boix i algunes vegades de cirerer,
amb un domini notable dels burins i altres eines, i del tractament de la fusta,
per aconseguir formes, les qualitats i els contrasts de blanc i negre, tant en
el conjunt com en cada una de les imatges o detalls.
Sobre el llenguatge estètic d’Oriol M.
Diví, que unes vegades s’expressa de forma referencial i en d’altres de forma
simbòlica, cal destacar la claredat expressiva com un dels trets més personals
d’aquest artista, així com cal fer esment d’una gran habilitat en la composició
de la imatge global de l’ex-libris, ja sigui que prengui formes simètriques o
asimètriques, el resultat sempre és d’una gran harmonia. Així, en l’obra
resultant, tant s’hi mostren els trets característics de qui encomana l’ex-libris
com s’hi visualitza l’esperit d’un creador de sensibilitat artística tan afuada
i transparent com la d’Oriol M. Diví.
(article publicat a L'Eco de Sitges, 15 de febrer de 2013. A la il.lustració, un ex-libris d'Oriol M. Diví dedicat a l'ACE)
