El 9 de novembre de
2018 farà cent anys que va morir a París Guillaume Apollinaire víctima de la
grip que se’n va dir espanyola. A la Bibliothèque Historique de la Ville de
París, on es guarda la seva biblioteca, papers i objectes personals com per
exemple el casc on es veu el forat de la metralla que li va ferir el cap (es va
allistar voluntari a la Primera Guerra Mundial), vam visitar una interessant exposició
que manifesta les diverses facetes de la seva personalitat avantguardista i
trencadora de motlles.
El nucli de la seva obra és la poesia que
Apollinaire entenia, i hi estic d’acord, com un art inseparable del conjunt de
l’experiència de la vida, des de l’àmbit més quotidià fins al més sublim de
l’estètica. Fill d’una aristòcrata polonesa i pare desconegut (es parla d’un
oficial italià o un príncep de l’Església), va fer estudis a Mònaco, Cannes i
Niça fins que va viatjar amb la seva mare a París. Allà va freqüentar els
cercles artístics i literaris fins a convertir-se en una peça clau en
l’agermanament entre la pintura i la poesia que va rompre amb l’estètica
anterior tot generant noves pràctiques d’avantguarda tant en la literatura com
en l’art. Abanderat, va teoritzar i defensar les noves tendències artístiques com
el cubisme dels seus amics Picasso i Braque, així com el fauvisme de Matisse.
Amb ells va compartir la vida bohèmia característica de l’època.
La innovació literària va situar
Apollinaire entre el moviment simbolista i surrealista. De la seva extensa producció
en la qual cal valorar l’esperit de recerca que el fan cavalcar entre el
simbolisme i les avantguardes, destaca ja des del títol El poeta assassinat. Es tracta d’un text de to fantàstic que va
iniciar l’any 1900 i en el qual va exposar, amb fina ironia, una campanya per
exterminar tots els poetes del món, ell, que va fer de la poesia el seu
epicentre creatiu. Fins i tot en la convalescència de la ferida de metralla al
cap va escriure alguns dels seus textos més experimentals que crearien escola:
els famosos Cal·ligrames publicats pòstumament l’any 1918. Aquests ideogrames lírics van obrir el camí a tots els
experiments de la poesia visual que es van fer durant la resta del segle XX, i
fins ara.
(article publicat al setmanari La Fura, 9 de novembre de 2018, just quan fa cent anys de la mort d'Apollinaire. La imatge està presa a París el 20 d'octubre de 2018, quan ja pensava a escriure aquest article)
