L’experiència –viscuda o
observada- ens diu que els profetes (o gent de bona voluntat i amb coratge) acaben
malament. Molesten perquè denuncien les institucions de poder. Així, doncs, pel
que fa a la nostra tradició, el conflicte no va ser entre Jesús i el judaisme
–és a dir: la creença espiritual-, sinó amb el poder establert. Sembla que
sempre ens trobem en el mateix lloc, i en això no es diferencia pas l’àmbit
profà del sagrat. Només cal mirar entorn.
(a la imatge, una fotografia d'Escaladei, estiu de 2006)
Tampoc estrictament contra els romans, sinó contra els religiosos jueus que hi confraternitzaven a canvi de poder.
ResponEliminaOlga X.
Jesús fou executat a la creu, un càstig romà reservat en eixos temps als dissidents polítics. Era un enemic de l'Imperi i una part del poder jueu el rebutjava.
ResponEliminaTot i que, la veritable amenaça, eren els zelots i el seu braç armat: els sicaris.
Alguns historiadors apunten a que el grup de Joan i Jesús pretenia fer un moviment que unís la puresa espiritual dels essenis i el caràcter combatiu dels zelots.
Jesús, gran paradoxa, va denunciar la religió.
ResponElimina