Colòmbia i Mèxic. De la terra al cor (Tushita
edicions) és el llibre que fa onze dels llibres de viatges que ha publicat
Conxita Tarruell. Com en els llibres anteriors, assistim a una crònica del
viatge narrada amb un estil directe i entusiasta: la viatgera no passa pels
llocs, els viu intensament.
En la crònica del
viatge a Colòmbia hi ha un capítol dedicat a la visita a San Basilio de
Palenque, un poblat fortificat d’esclaus alliberats. De configuració senzilla,
els carrers són sense asfaltar, l’atractiu de Palenque és la seva història que
commou i de la qual jo ja havia tingut notícia en el nostre viatge a Cuba en la
figura dels cimarrons, esclaus negres
fugits impulsats per un desig de llibertat.
Set anys després
de la fundació de Cartagena de Indias, que Conxita Tarruell també va visitar, van
fugir de la ciutat alguns esclaus, cimarrons
que van fundar aquest palenque de
Colòmbia, ja que aquest és el nom genèric dels refugis d’esclaus a tot el
continent americà. El palenque de San
Basilio és un dels més antics. Entre l’any 1570 i 1580, alguns cimarrons es van establir als Montes de María i van
fundar la palissada del Limón. Les fugides eren constants, no sempre amb sort,
els esclaus eren perseguits amb fúria. L’any 1599, un negre d’origen mandinga, Benkos Biohó, va capitanejar
una fugida d’una quarantena d’esclaus de Cartagena, que van derrotar la
patrulla de vint homes armats que els perseguia, si bé la lluita poc acabava
aquí: els fugitius eren perseguits per altres expedicions d’armats fins que
l’any 1613 els espanyols van signar un tractat de pau que no van trigar a
violar l’any 1619 quan, per causa d’un altercat amb la guàrdia del port, van
capturar Benkos Biohó i el van fer executar a la forca l’any 1621. Tota excusa
era bona, pel que fa al capteniment espanyol, per trencar pactes, i res de nou
pel que fa al desig humà de llibertat per part dels negres esclaus, cimarrons que, jugant-se la vida, fugien
de la seva condició ignominiosa.
A San Basilio de
Palenque es conserva la llengua d’origen africà preservada de forma oral, així
com la música, els rituals, la gastronomia i la medicina tradicional, tot patrimoni
immaterial. De l’Àfrica els negres no se’n van poder endur res llevat de la
dignitat i la consciència del seu valor humà.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 8 de setembre de 2023. A la imatge el monument dedicat a Benkos Biohó. Està extreta de la Viquipèdia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada