L'honra de Teresa de Jesús

La monja que, sortint de les adherències del món profà, va prendre el nom de Teresa de Jesús (que és també el seu nom de ploma com a escriptora), en realitat es deia Teresa Sànchez Ahumada, i no Teresa de Cepeda i Ahumada.
El pare de Teresa es deia Alonso Sánchez de Cepeda, i era fill de Juan Sánchez, un toledà que va patir deshonra acusat de judeitzar. Condemnat per heretgia i apostasia de la fe catòlica l’any 1485, Juan Sánchez, en companyia forçosa dels seus fills, va haver de recòrrer en processó els carrers i esglésies de la ciutat de Toledo set divendres seguits, cobert amb el sambenito o sac beneït, l’hàbit penitencial de color groc que després era penjat a l’església amb el nom del reconciliat ben visible per a perpetu oprobi i memòria del pecat. Aquest fet impedia, a ell i als seus descendents, tenir una professió considerada honorable durant cinc generacions.
Després d’aquest episodi de vergonya (seva i als nostres ulls actuals!), Juan Sánchez va decidir posar terra pel mig i amb la família va anar a viure a Ávila, on va néixer Teresa, la seva venerable néta. A Ávila va dedicar-se al comerç i a recabar impostos reials i eclesiàstics. Així va consolidar la fortuna que a l’any 1500 li va permetre de comprar, a Ciudad Real, una executòria d’hidalguía, o el que és el mateix: un certificat de noblesa i neteja de sang, pràctica habitual, d’altra banda, com a mètode de supervivència social. Recordem que el 1492 els Reis Catòlics van decretar l’expulsió dels jueus que no haguessin renegat de la seva fe.
Quan es va produir aquell episodi de la reconciliació toledana Alonso, el pare de Teresa de Jesús, tenia cinc anys. Pel seu propi caràcter, Alonso Sánchez de Cepeda va practicar un cristianisme exigent i feia ostentació d’hidalguía no treballant i exhibint riquesa, la qual cosa li va facilitar emparentar amb famílies de cristians vells. Alonso es va casar dues vegades. Teresa és filla de la segona esposa, Beatriz de Ahumada, cosina de la primera esposa, Catalina.
Quan l’any 1519, Alonso Sánchez i els seus germans van obtenir la confirmació del certificat d’hidalguía, a poc a poc van anar fent desaparèixer el cognom Sánchez substituint-lo pel matern Cepeda. Així, la generació dels fills d’Alonso, néts d’aquell Juan Sánchez jueu deshonrat, ja són coneguts entre els seus veïns amb els cognoms de Cepeda i Ahumada.
Però tot aquest itinerari no va sortir a la llum fins l’any 1946, quan es va descobrir el llinatge en el qual tenia les seves arrels paternes una de les santes que més van ser utilitzades pel nacionalcatolicisme. Teresa de Jesús procedia d’una família de jueus conversos acusats de judeitzar! Un tal Narciso Alonso Cortés va fer públics els lligalls que donaven fe del plet d’hidalguia dels Cepeda, conservats fins aleshores a la Cancillería de Valladolid, i avui misteriosament desapareguts.
El concepte d’honra ha variat molt en el temps. En l’època de Teresa de Jesús, tot i que en les dones anava també lligat a la salvaguarda de la puresa, honra significava puresa de sang, que no era altra sang que la dels “cristians vells”, i de la qual jueus i musulmans d’origen estaven exclosos.
Els treballs que Américo Castro va publicar a partir del descobriment de les arrels jueves de Teresa, l’alliberen, per a la modernitat, de les cotilles socials de la seva època i la situen en un altre pla. Com a monja i com a escriptora, Teresa mateixa ja ho havia donat a entendre signant amb el nom de Jesús, que la lliga a una noblesa o honra nova, sense deshonres ni plets.

(article publicat al Diari de Vilanova, 15 d'octubre de 2010)