Nicole Florensa

 

El passat dia 6 de maig de 2026, a la seu de la Fundació Apel·les Fenosa, del Vendrell, va ser presentat l’Any Nicole Florensa (París, 1926). Així es va fer anomenar Nicole Fenosa: amb el segon cognom del marit, el cognom de la seva mare, quan signava la seva obra. Nicole Florensa va ser una gravadora, aquarel·lista i fotògrafa notable. Nascuda Nicole Damotte, l’any 1947 es va casar amb l’escultor Apel·les Fenosa. L’any 1957 la parella va adquirir l’antiga mansió antic palau dels Nin, coneguda com la Casa del Portal del Pardo. Aquesta casa del segle XVI, rehabilitada amb extrema cura perquè no perdés la seva essència, va ser la residència i lloc de treball del matrimoni Fenosa durant sis mesos en el temps de bonança, la resta de l’any la passaven a París.

     Els primers gravats de Nicole Florensa, estampats l’any 1964, estan realitzats amb la tècnica del burí solcat directament a la planxa. Aquesta tècnica demana una gran precisió en el dibuix. En planxes de petites dimensions, Nicole Florensa sovint hi representava paisatges d’horitzons amples, vinyes, detalls de la natura. Nicole Florensa estimava l’entorn, que va convertir en objecte dels seus treballs creatius. A partir de l’any 1970, Nicole Florensa va donar ales la seva activitat artística amb l’aprenentatge d’una altra tècnica del gravat: l’anomenada Manera Negra, una modalitat que per la seva complexitat és poc emprada, tot i que aquí hi va excel·lir una altra dona: Josepa Colom, massa desconeguda pel gran públic com ho és encara la mateixa Nicole Florensa. Ho lamenta Josep Miquel Garcia, primer director de la Fundació Apel·les Fenosa, que ha escrit la biografia de la Nicole (així l’anomenàvem els qui la vam conèixer). Amb motiu de l’Any Nicole Florensa es presentarà aquesta tardor a la seu de la Fundació.

     Sempre dedicada a l’obra, i després a honorar la memòria d’Apel·les Fenosa, mort l’any 1988, Nicole Florensa va promoure diverses edicions dels catàlegs raonats de la seva obra. Ja l’any 1989 va impulsar la creació de la Fundació Apel·les Fenosa, que va presidir fins a la seva mort, l’any 2012. A la seu de la Fundació: la Casa del Portal del Pardo, es conserva tot el fons del llegat del matrimoni Fenosa.

(article publicat al setmanari La Fura, 28 d'agost de 2026)

Neus a l'agost

 

No, no nevarà pas, a l’agost, però sembla que només escriure la paraula ‘nevarà’ ja sentim una mica la frescor de la neu. Aquests dies, quan sortim de casa més aviat hem de mirar de no descuidar-nos el vano, o, com vaig veure fer a una amiga, prendre aquell petit ventilador amb piles que ara s’ha posat de moda. A l’agost sempre ha fet calor, molta, però aquest any les temperatures són de rècord.

     La Mare de Déu de les Neus se celebra el dia 5 d’agost, en plena canícula. A la casa dels pares el vam celebrar sempre: la nostra mare es deia Neus. Potser perquè havia nascut en un dia de gran nevada: el 17 de febrer de l’any 1924. El part –aleshores els parts tenien lloc a casa- es complicava de mala manera. Alertat per la llevadora, l’avi Llorenç, espantat, va fer cridar el doctor Santiago Dexeus pare, que era considerat una eminència. L’àvia Maria s’hi havia visitat durant l’embaràs. El doctor Dexeus va venir de Barcelona fins a Can Benet de la Prua amb el seu Ford. Aquell cotxe que ara només veiem a les pel·lícules d’època, es retallava, negre, sobre la neu blanca.

     En alguns llocs de la geografia catalana, a la Mare de Déu de les Neus també se l’anomena Santa Maria la Blanca. N’hi ha una imatge gòtica en un magnífic retaule d’alabastre al monestir de Sant Joan de les Abadesses, tal com reporten M. Carme Barceló i Martí i Jordi Mir i Parache al seu llibre publicat fa poc i ara ja de referència en el seu camp, Indrets neusencs. La Mare de Déu de les Neus en terres de parla catalana (El Cep i la Nansa).

     Durant els mesos d’estiu que amb els fills, aleshores uns nens, vaig passar al poble prioratí de Cabassers, quan arribava el dia 5 d’agost no faltàvem mai a la celebració que es fa de la Mare de Déu de les Neus a l’ermita de La Foia. S’hi fa una missa i unes paelles populars que reuneix tot el poble.

     En una visita al monestir de Pedralbes vaig descobrir una molt bonica imatge de la Mare de Déu de les Neus. La vaig fotografiar, i per això l’he reconeguda en l’article que li dediquen Barceló i Mir en un capítol d’Indrets neusencs. En iniciar-se les obres de restauració del claustre, es va descobrir aquesta notable pintura mural on es veu la Mare de Déu de les Neus amb el Nen dret a la falda. Al fons hi ha un paisatge nevat. Tinguem un bon agost.

(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 7 d'agost de 2026)