Sembla que la vida és un camí d’aprenentatge, i això demana un treball sostingut en el temps fins al límit de la nostra vida. Mentrestant, mantenir els sentits desperts, tant els sentits físics com els sentits espirituals, ens porta a descobrir quin és el nostre paper en aquesta experiència –poèticament en podríem dir el drama còsmic-. Saber quin és aquest paper ens ajuda a encarnar-lo amb tota consciència. El misteri de l’Encarnació no vindria a ser aquest?(a la imatge: detall de l’Anunciació, de Bernat Martorell. Cap a 1445. MNAC)
Tot senyal de vida ens anuncia alguna cosa, i el bon resultat dependrà de si és encarnat o no en la nostra consciència. O sigui, de l'acceptació.
ResponEliminaEs pot passar tota una vida intentant de saber quin és aquest paper i tota una altra intentant d'acceptar-lo. Però només en tenim una de vida. I no sempre tenim els sentits ben desperts...
ResponEliminaVet aquí perquè l'Encarnació és un misteri llevat d'aquells "desperts" que "veuen" quin és el seu paper en aquesta vida.
ResponEliminaAmigues: gràcies pels vostres comentaris. De tot cor.
nosaltres tenim un paper en aquest drama, o en som els autors?
ResponEliminaJesús: saber el paper il.lumina, però no està escrit, l'escrivim nosaltres, o això penso.
ResponElimina