L’experiència és única, transitiva i intransitiva alhora.La memòria és reedita en el temps, els fets es despleguen davant dels nostres ulls com si fos ara mateix que els vivim. Si perden intensitat guanyen en carícia, si perden color guanyen en art.
(a la foto: Cristina i Dani, Nadal de 2007. En la foto d'infants, el nen abraçava la petita, aquí la germana petita abraça el germà gran)
Quin goig poder veure els fills ja grans. Les seves vides ja són altres històries, però sempre lligades a la nostra, com nosaltres ens sabem deutors dels que ens van precedir.
ResponEliminaAixò sembla un sermó, però és una realitat, per bé o per mal, que no sempre les coses són com ens agradaria que fossin.
Somriuen a la mare que fa la fotografia, dolçament. Van aprendre a fer-ho ben aviat, com aquell nen de la quarta bucòlica de Virgili, perquè tu també somreies, quan te'ls miraves. Enhorabona, Teresa, per aquests dos plançons!
ResponEliminaSi algú necessités una imatge per il·lustrar el concepte "fraternitat" ben podria utilitzar aquesta dels teus fills.
ResponEliminaGràcies per compartir-la.
http://www.youtube.com/watch?v=LXKUftdRzgY
Mireia está, als seus vint anys, iniciant el camí com actriu i cantant.
Gràcies pels vostres comentaris. Els fills: les joies.
ResponElimina