La fotografia de Juan Eduardo Cirlot amb les seves set espases és famosa. Li va fer Francesc Català-Roca, l’any 1954, a la seva habitació de treball. L’11 de novembre del mateix any, Cirlot va publicar l’article “Mis espadas” al número 135 de la Revista. En l’escrit explica els motius d’aquesta col.lecció, l’opinió d’alguns dels seus amics i la seva pròpia reflexió sobre la imatge de l’espasa. Cal no oblidar que Juan Eduardo Cirlot és l’autor del Diccionario de símbolos, un treball sobre aquest àmbit del coneixement que encara no ha estat superat. Com en tota realitat, el símbol de l’espasa es desplega en mil interpretacions. Recordem-ne dues: l’espasa és un símbol de conjunció entre dos vectors (temps/espai, masculí/femení, etc.) quan adopta la forma de la creu, així com és símbol de discerniment enfront del caos, de llum enfront de la tenebra, ja que imita la forma d’un raig solar o d’un llamp.
(a la fotografia de Francesc Català-Roca, Juan Eduardo Cirlot i les seves espases. Es pot veure a l’exposició L’habitació imaginària, comisariada per Enric Granell, i que té lloc aquests dies al Centre d'Arts Santa Mònica, que dirigeix Vicenç Altaió).
Símbol fàl·lic l'espasa empalmada amunt. Símbol de perill imminent si ens atenim a Dàmocles. Símbol de mort llarga quan travessa un cos. De nom femení, esdevé mascle.
ResponEliminaOlga
El "Diccionario de símbolos" és un dels meus llibres de consulta. M'és de molta ajuda.
ResponEliminaLlegint el vostre article sobre les espases, he pensat en "l'espassa de Damocles", que sembla que s'ha tornat a instal•lar damunt de molts dels nostres caps. M.Pilar Martínez, des de dalt del turó.
Molt interessant, el diccionari de símbols és una meravella.
ResponElimina