Les espases de Cirlot

La fotografia de Juan Eduardo Cirlot amb les seves set espases és famosa. Li va fer Francesc Català-Roca, l’any 1954, a la seva habitació de treball. L’11 de novembre del mateix any, Cirlot va publicar l’article “Mis espadas” al número 135 de la Revista. En l’escrit explica els motius d’aquesta col.lecció, l’opinió d’alguns dels seus amics i la seva pròpia reflexió sobre la imatge de l’espasa. Cal no oblidar que Juan Eduardo Cirlot és l’autor del Diccionario de símbolos, un treball sobre aquest àmbit del coneixement que encara no ha estat superat. Com en tota realitat, el símbol de l’espasa es desplega en mil interpretacions. Recordem-ne dues: l’espasa és un símbol de conjunció entre dos vectors (temps/espai, masculí/femení, etc.) quan adopta la forma de la creu, així com és símbol de discerniment enfront del caos, de llum enfront de la tenebra, ja que imita la forma d’un raig solar o d’un llamp.

(a la fotografia de Francesc Català-Roca, Juan Eduardo Cirlot i les seves espases. Es pot veure a l’exposició L’habitació imaginària, comisariada per Enric Granell, i que té lloc aquests dies al Centre d'Arts Santa Mònica, que dirigeix Vicenç Altaió).  

Juan Eduardo Cirlot

Avui, al Centre d’Arts Santa Mònica, s’inaugura L’habitació imaginària, una aproximació al món del poeta, simbolista (és autor del famós Diccionario de símbolos) i crític d’art Juan Eduardo Cirlot (1916-1973).

La seva és una personalitat complexa que es mostra en una particular i heterodoxa visió del món, i en una poesia d’una espiritualitat holística, ja que integra, o intenta integrar, les contradiccions humanes i espirituals viscudes pel poeta d’una manera extrema, apassionada i intel.lectual al mateix temps.

Però tot això són paraules, i l’obra de Cirlot les depassa.

A rel de la trasbalsadora lectura del seu cicle poètic Bronwyn vaig escriure Cinc visions (Pagès editors, 2005). La versió en castellà, a càrrec d’Antonio García Lorente, la va publicar Comte d’Aure (2010). Tant com un homenatge, Cinc visions és una trobada-conversa amb el poeta en aquella regió que no es pot dir que no existeix, ja que jo l’he viscut, i el que es viu és experiència.