Entenc l’escriptura com un humanisme, com una via no només per entendre la realitat –de fet, aproximar-s’hi, com en qualsevol art o ciència- sinó també com a eina de millorament personal i, per extensió, social. Veig l’escriptura, doncs, com una lliçó diària de la qual extreure alguna forma de saber que obri els ulls. El desvetllament de la consciència i el seu eixamplament comporten un major grau de responsabilitat. Entesa així, l’escriptura és una ètica, una moral.
(foto presa a Weimar, l'estiu de 2010)
L'escriptura, com tot en l'art, jo també ho entenc així, una manera de desvetllar la consciència d'un i de la societat i això comporta com tu dius major grau de responsabilitat.
ResponEliminaCreo que os puede interesar el nuevo blog de crítica literaria del taller literario "Escribe y tacha". Saludos.
ResponEliminaDoncs queda dit per a qui vulgui acostar-se a "Escribe y tacha"
ResponEliminaEl més fascinant de la literatura és la seva evolució, individual i social. Sempre hi ha obligació de fer camí i, si pot ser, obrir-lo per als altres, i aquesta seria la responsabilitat que assenyales, Teresa.
ResponEliminaOlga
Caminar i compartir, amb la literatura, amb les classes...
ResponElimina