Una foto de la petita Carla, feta ahir, 20 de novembre. Està molt serieta i amb els ulls ben oberts, i és que el dia, històric en tants sentits, també demanava posar atenció i enteniment.
Quina nena tan preciosa, Teresa, felicitats! Que mantingui els ulls així d'oberts, que sens dubte li farà falta, en el món on li tocarà viure. També jo, des del passat dijos, sóc àvia del segon nét (no en publico cap imatge perquè els pares volen respectar-ne la privacitat). Ell encara té un tel boirós a la mirada que no li permet veure-hi clar. Però el seu germanet de 18 mesos promet; atès que els seus pares eren encara a l'hospital, el vam dur a votar amb nosaltres. El tenia al coll i en el moment que anava a introduir els sobres me'ls va arrabassar de la mà i va llençar-los a terra amb molta força. Tota la mesa es va fer un tip de riure, i un vellet que feia cua,i que passava dels 80 anys, va comentar: Ben fet, fillet, ben fet! Una forta abraçada, Teresa.
Ho sabia! Sabia que la vista d'un infant provocaria l'esperança en el futur i les ganes d'acaronar-lo. No, el món no s'acaba en nosaltres, comença amb els infants que ja ens miren amb cara seriosa, com dient: A veure què fem, entre tots plegats. Mans a la feina, doncs.
Quina nena tan preciosa, Teresa, felicitats! Que mantingui els ulls així d'oberts, que sens dubte li farà falta, en el món on li tocarà viure.
ResponEliminaTambé jo, des del passat dijos, sóc àvia del segon nét (no en publico cap imatge perquè els pares volen respectar-ne la privacitat). Ell encara té un tel boirós a la mirada que no li permet veure-hi clar. Però el seu germanet de 18 mesos promet; atès que els seus pares eren encara a l'hospital, el vam dur a votar amb nosaltres. El tenia al coll i en el moment que anava a introduir els sobres me'ls va arrabassar de la mà i va llençar-los a terra amb molta força. Tota la mesa es va fer un tip de riure, i un vellet que feia cua,i que passava dels 80 anys, va comentar: Ben fet, fillet, ben fet!
Una forta abraçada, Teresa.
El futur...
ResponEliminaperò quina careta més bonica, m'encanten els nadons ... Teresa dóna-li un petonet a la Carla de part meva! i un altre per a tu és clar!
ResponElimina:)
MÔ
Ho sabia! Sabia que la vista d'un infant provocaria l'esperança en el futur i les ganes d'acaronar-lo. No, el món no s'acaba en nosaltres, comença amb els infants que ja ens miren amb cara seriosa, com dient: A veure què fem, entre tots plegats. Mans a la feina, doncs.
ResponEliminaSerieta, sí, però vols dir que no té un punt de murrieria també? Quina il·lusió, Teresa! I em penso que li veig una retirada a l'àvia... Un petó.
ResponEliminaPreciosa nineta en rosa,
ResponEliminade tu, rebem la bellesa,
la tendra veu de l'alosa,
la llum que en els ulls reposa
i un viure que és tot promesa.
Olga
Gràcies per les vostres paraules afectuoses!
ResponEliminaQuina preciositat, Teresa....
ResponEliminaUna abraçada!
Jo faig tard però felicito a l'àvia de la preciosa nena. Que bell són els infants!
ResponElimina