dijous, 3 de novembre del 2011

Teràpia

Segurament la teràpia consisteix en anar modificant, sense estrafer-lo, el relat amb què s’arriba davant del terapeuta. El treball de modificar-lo no és del terapeuta sinó del consultant. La informació –el que es diu no només de forma directa sinó sobretot de manera indirecta- que va sorgint de les consultes dóna eines al terapeuta per ‘ajudar’ al pacient a ‘enfocar’ el relat des d’un altre punt de vista. A partir d’aquí es pot anar modificant el relat sense estrafer-lo. El fet d’explicar-lo d’una altra manera pot tenir un efecte guaridor, i aquest és l’objecte de la consulta.
Ajudar algú -o a nosaltres mateixos!- a enfocar d’una altra manera el relat que corseca, mirar-lo des d’un altre angle allibera del seu pes. Però això demana sortir d’un mateix i escoltar -o escoltar-se en profunditat- no perquè ‘l’altre’ –el terapeuta, el familiar, l’amic, nosaltres mateixos en aquest paper- tingui més raó, sinó simplement perquè enfocar les coses des d’altres perspectives ajuda a veure-hi millor.

2 comentaris:

  1. Segurament, també, tens raó. En donar forma a la informació (quin estrany joc de paraules), mentre es va fent, s'aprèn a resumir, o sigui, a projectar la punta del làser sobre la dolència concreta.
    Però les reaccions tenen, com deia fa poc, molts matisos. Hi ha qui conviu amb un estat mental determinat com si fos un medi que el sosté. Hi ha qui se'n vol desfer del tot i aspira a oblidar. Hi ha el terme mig, ampli, que entén i dosifica les possibilitats.
    Olga

    ResponElimina