Rainer Maria Rilke era exigent. Demanava viure una llarga vida i viure-la amb profunditat abans no s’escrivissin aquelles deu ratlles veritablement bones. Això en l’ideal. Perquè ell, tot i que a vegades li costava molt escriure, va escriure molt. Per necessitat, és clar. S’hauria mort si no hagués pogut escriure. De fet es moria quan no podia escriure.
Des de jove que tinc molta obra de Rilke, tan polida, meditada, aprofundida... Dubto que ara molts dels lectors de poesia i prosa l'entenguessin.
ResponEliminaAls mateixos "Quaderns de Malte L. B." hi ha tants simbolismes vàlids per a la vida, precisament extrets de la vida diària, no pas d'entelèquies, que els he posat moltes vegades d'exemple.
En fas un bon record.
Olga
Calle de Varenne 77
ResponElimina3 de enero de 1910
No temo en absoluto, Querida, entregarle un libro doloroso; no podrá afligirla.
¿Acaso no son las páginas real y valerosamente tristes las que mejor nos consuelan?
R.M.R.
Llegit a: "Cartas a una amiga veneciana". Traducció Manuel Serrat Crepo.
Jose J. de Olañeta, editor.
De vegades guardo les ratlles i en surten 3 poemes en renglera. Visc per llegir les línies d'altri, i fer-les escriure per a que no es perdin.
ResponEliminaPer a mols de nosaltres Rilke és com un germà a qui voldríem consolar, però també de qui aprendre tant!
ResponEliminaLes va fer amb escreix les deu ratlles veritablement bones. Em fa l'efecte que va trobar bon consol en l'escriptura i en la natura.
ResponElimina