Un bon mètode per deslliurar-se dels fantasmes és convertir-los en una obra, afirmava Goethe. Sense tenir coneixement del consell de Goethe, per intuïció, en un moment donat (gairebé trenta anys després!) vaig escriure La crisàlide. Abans m’havia estat impossible. Més d’una pàgina va ser escrita a llàgrima viva, però així és com vaig anar-me allunyant a poc a poc del pes feixuc d’una experiència de mort. Fora de mi, la ‘mort’ va convertir-se en vida, o en el que és el mateix: en una obra. El ‘mal’ va ser transformat. No és aquesta, la vella fòrmula dels alquimistes?(extret de Notícies de Weimar)
Vet aquí el títol de la poesia de Palau i Fabre, Poemes de l'alquimista. Teòcrit al seu Idil·li sobre Polifem, parla justament de la literatura com a teràpia, i Virgili, ja a les seves Bucòliques. Entre els clàssics i ara, la vida. I la literatura que l'explica i la deixa viure.
ResponElimina