La imatge que il.lustra aquesta carta postal, publicada a Viena a principis del segle XX, podria ser la representació entre renaixentista i sezession de la poeta Safo. O, tal vegada, una poeta imaginària però admirable per com va ornada amb fulles de llorer, com el Dant. De perfil grec clàssic i esguard serè, se m’afigura també la filòsofa neoplatònica Hipàtia d’Alexandria. I contemplant el seu posat entre romàntic, estil imperi, simbolista i expressionista d’última hora, no seria agosarat pensar en una figuració de Marina Tsvietàieva, ja que en els/les poetes de vàlua hi poden convergir tots els temps històrics, per no dir còsmics. dissabte, 18 de setembre del 2010
La poeta
La imatge que il.lustra aquesta carta postal, publicada a Viena a principis del segle XX, podria ser la representació entre renaixentista i sezession de la poeta Safo. O, tal vegada, una poeta imaginària però admirable per com va ornada amb fulles de llorer, com el Dant. De perfil grec clàssic i esguard serè, se m’afigura també la filòsofa neoplatònica Hipàtia d’Alexandria. I contemplant el seu posat entre romàntic, estil imperi, simbolista i expressionista d’última hora, no seria agosarat pensar en una figuració de Marina Tsvietàieva, ja que en els/les poetes de vàlua hi poden convergir tots els temps històrics, per no dir còsmics. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I què diu la postal? Qui va fer aquest preciós dibuix? No em responguis les preguntes, Teresa, desfaria l'encant del teu text i del secretisme.
ResponEliminaLa corona de llorer és mítica, simbòlica i desitjada: als que no els la concedeixen, també la somien. El mestre Joan Llacuna en parla.
ResponEliminaDes d'un balcó al Poble Sec, et saludo.
ResponEliminaEs un plaer llegir el teu bloc.
Comparteixo la devoció per Tsvietàieva.
Tremenda vida, trista mort, pero quins poemes:
"Rainer, quiero encontrarme contigo,
quiero dormir junto a tí,
adormecerme y dormir.
Simplemente dormir.
Y nada más.
No, algo más:
hundir la cabeza en tu pecho
y abandonar mi mano en tu hombro izquierdo.
Y nada más.
No, algo más:
aún en el sueño más profundo,
saber que eres tú.
Y más aún:
oir el sonido de tu corazón. Y besarlo".
A la Biblioteca pública de Lleida fem una marató de poesía cada Sant Jordi.
Si et ve de gust i tens temps, sería un honor llegir la teva adaptació al catalá.
Qué em dius?
El poema de Marina Tsvietàieva és a la vostra disposició, i tant que sí! Estem en contacte.
ResponEliminaA Lleida hi tinc amics molt estimats...