“Totes les meves obres són fragments d’una confessió general”, escriu Goethe.Agustí d’Hipona ens va posar en antecedents en les seves Confessions:
“Qué vull dir-vos? Vull dir-vos –i no us en rieu de mi- que no sé d’on he vingut a aquesta vida mortal, o, si voleu, a aquesta mort vital.”
L’escriptura de Goethe i de sant Agustí és la crònica de la seva particular recerca del sentit últim i primer de l’existència.
(extret de Notícies de Weimar)
És del ginkgo del jardí de Goethe aquesta fulla bivalva? Preciosa. La literatura és sempre confessional? I no vull pas dir en el sentit religiós. Però potser també?
ResponEliminaSí, la fulla és del ginkgo de Goethe, va viatjar enmig d'un llibre amb les seves poesies.
ResponEliminaEm sembla que la literatura sempre té alguna cosa de confessional, atès que escrivim des de nosaltres, des de la nostra experiència, referents, observacions, etc., encara que sigui un relat de ciència-ficció, posem per cas.
Veiem sovint, i és el cas d'aquests autors, com el personal esdevé universal quan mitjançant l'artifici literari s'eleva l'anècdota a categoria.
Abraçades