Al començament, Robert Capa eren tres.
Robert Capa, fotògraf famós per les seves fotografies de guerra, entre elles aquella tan coneguda de la nostra guerra civil: Milicià republicà en acte de morir, era una ‘marca’ inventada, l’any 1934, per Gerda Pohorylle, que va canviar el seu nom pel de Gerda Taro.
Gerda, una noia moderna nascuda a Stuttgart en el sí d’una família amb inquietuds intel.lectuals, duia els cabells tallats a la garçon quan va conèixer a París un tal André Friedmann, jueu escapat de Pest (Budapest encara no existia com a tal). André li ensenyarà l’art de la fotografia fins al punt que en la societat Robert Capa (que figurava un fotògraf nordamericà) a la qual la parella (que ho era també sentimental) servien amb passió, no se sap qui va fotografiar què, fins que Gerda va morir tràgicament a la batalla de Brunete l’any 1937 (un carro de combat li va passar per sobre).
André Friedmann va continuar amb el pseudònim de Robert Capa. En els Quaderns de guerra (1936-1939) havia escrit: “No cal buscar cap truc a l’hora de fer fotos a Espanya. No has de fer passar ningú davant la càmera. Les fotos són allà, esperant que les facis.”
(extret de La capsa verda)
Robert Capa, fotògraf famós per les seves fotografies de guerra, entre elles aquella tan coneguda de la nostra guerra civil: Milicià republicà en acte de morir, era una ‘marca’ inventada, l’any 1934, per Gerda Pohorylle, que va canviar el seu nom pel de Gerda Taro.
Gerda, una noia moderna nascuda a Stuttgart en el sí d’una família amb inquietuds intel.lectuals, duia els cabells tallats a la garçon quan va conèixer a París un tal André Friedmann, jueu escapat de Pest (Budapest encara no existia com a tal). André li ensenyarà l’art de la fotografia fins al punt que en la societat Robert Capa (que figurava un fotògraf nordamericà) a la qual la parella (que ho era també sentimental) servien amb passió, no se sap qui va fotografiar què, fins que Gerda va morir tràgicament a la batalla de Brunete l’any 1937 (un carro de combat li va passar per sobre).
André Friedmann va continuar amb el pseudònim de Robert Capa. En els Quaderns de guerra (1936-1939) havia escrit: “No cal buscar cap truc a l’hora de fer fotos a Espanya. No has de fer passar ningú davant la càmera. Les fotos són allà, esperant que les facis.”
(extret de La capsa verda)
Magnífic i il·lustratiu comentari, Teresa. No coneixia aquestes apassionants aventures, primer en el món de l'aprenentatge i l'art, i després en la tragèdia de la batalla. Cert que la fotografia t'espera, però primer l'has de portar al cor, o als ulls.
ResponEliminaSalutacions.
Una dona més a l'ombra d'un home. Quantes n'hi ha hagut i n'hi ha encara!
ResponElimina