L’any 1903, tal com consta en el matasegells, un tal Juan Raldiris va escriure una postal d’amistat a qui anys a venir seria el reconegut pintor noucentista i excel.lent gravador vilanoví, Enric-Cristòfol Ricart. Els joves no devien tenir més de deu anys. Al final de l’escrit, sota la seva signatura, en Raldiris remarca: Jo sóc catalanista, com dient: I tu? Ricart era catalanista, com es trasllueix prou en les seves saboroses Memòries, publicades l’any 1995, i escrites durant la guerra civil per preservar el testimoni d’un món i d’una època esvaïda, no només sota aquells nefastos esdeveniments, sinó també sota la dictadura franquista.
De fet, l'afirmació és el més important de la postal, sembla.
ResponEliminaNo sé què em passa amb els teus posts, que els obro sempre a la mateixa hora i a vegades no en trobo cap de nou i, avui, dos... Com que no m'agrada fallar i et vull respondre, excusa'm.
ResponEliminaÉs curiós això de la postal dels noiets.
A Rubí, quan jo devia ser d'una edat semblant, vaig sentir que una vella amiga de casa, molt estimada, pensant-se que jo no l'escoltava, deia a una tercera persona però fent referència a mi: "Diu que no pot veure els castellans... i la seva mare n'és..."
Teresa, aquest tal Joan Raldiris podria ser el germà de la meva àvia Aurora Raldiris Adrià i de Concha.
ResponEliminaHo he sabut després de parlar amb la meva mare Aurora Ricart Raldiris, neboda d'Enric C Ricart que era el seu padrí.
Una salutació.