dimecres, 15 de setembre del 2010

Keats House

Crema l’aigua de la teva set per una noia.
Et marfons de gelosia
si els amics s’arraïmen al voltant del seu vestit de seda.
El jardí és una festa d’enamorats.
El prunus a l’ombra del qual escrius
brilla al sol del desig
com els poemes escampats per terra.
Vindrà l’hivern, vindrà Roma
i les cartes de Fanny no contestades.
Encara no sabeu que una llum, al marbre rosa,
ocuparà el vostre lloc de fulles tendres.

(publicat a London, 2009)
http://blogs.uab.cat/manueldecabanyes

2 comentaris:

  1. Excel·lent poema, Teresa. Ambientació i intenció molt ben aconseguides.

    ResponElimina
  2. Que diferent de la casa de Roma, al peu de les escales de la Trinità dei Monti! M'agrada el poema. He visitat el website de Cabanyes. Interessant.

    ResponElimina