Devia tenir cinc, sis anys, per tant estem parlant dels anys 1956, 57. Sóc a l’escola, al Grupo Escolar Reyes Católicos, així, en castellà. Més o menys un cop per setmana, a mig matí apareixia una senyoreta (a les professores de primària aleshores se les anomenava senyoretes) amb una tetera d’alumini immensa, d’on rajava llet en pols dissolta en aigua bullint. Els infants, disposats al voltant de les taules, ja l’esperàvem amb un got a la mà que havíem de portar de casa.Aquella llet en pols era el mannà que venia d’Amèrica, amb el pla Marshall. Jo no en sabia res, d’aquest pla. Només sabia de la gatzara que s’organitzava amb l’arribada de les teteres gegants, l’únic moment al dia que trencava la fèrria disciplina mentre ens bevíem aquells gots de llet calenta. Jo no tenia pas notícia, de passades restriccions ni de cartilles de raccionament, ni de les caritats que havien travessat l’Atlàntic per paliar-les, tot i que la caritat no era gratis: les bases militars americanes no van venir del cel, sinó per causa dels interessos de la guerra freda.
(extret de La capsa verda)
"Només que doneu un got d'aigua a algun d'aquests petitets, se us obrirà el Regne dels Cels." (Evangeli)
ResponEliminaLa llet feia falta, hi havia molt de raquitisme entre els infants. Llet i formatge, donaven els americans. ¿Les bases a canvi? No sé què dir...
M'has fet venir a la memòria quan a l'escola, jo no tenia més de sis o set anys un dia a la setmana la Srta.Montserrat, la recordo clarament, anava a l'escola unitària i era l'única per a tots els alumnes, es posava uns "manguitos" blancs immaculats i ens preparava la llet que treia d'uns grans bidons de color marró, em semblaven molt grans, que guardava en una habitació fosca darrera la seva taula, recordo que ens feia por el lloc, sostres altíssims i una sola bombeta, nua que penjava del fil.
ResponEliminaDesprés totes contentes anàvem a jugar al pati, això era més o menys pel 1960-61...
Feia temps que no ho recordava.
El poble americà és solidari, una altra cosa són els 'plans' dels governs, que no necessàriament han de ser dolents (hi ha misèries que clamen el cel), però sí utilitaris.
ResponElimina1967-70. "Jacinto" Verdaguer. Poble Sec.
ResponEliminaLa llet a escola arribava en diferents envasos. Recordo l'any de les "pirámides", una espècie de precursors dels tetrabricks.
A casa em llepava els dits amb la llet condensada "El Castillo".
Els EEUU sempre procuren ajudar; de vegades amb llet i d'altres amb napalm.
Se m'ha escapat de la memòria aquesta llet en pols.
ResponElimina