Usar els talents de cadascú i posar-los al servei dels altres podria actuar com a canal per a les reserves còsmiques que alimenten el futur… Potser és un ideal, però m’agrada pensar-ho així, i més quan se’ns posen davant dels ulls drames com el del Japó.(a la imatge: una còpia de fusta del Buddha de Kamakura)
La comunió de pensaments m'ha fet recordar els altarets que jo feia sempre el mes de maig en una tauleta: un bust de la Mare de Déu, que encara conservo a l'estudi; un parellet de palmatòries i dos gerrets amb frèsies del jardinet que teníem, i que potser des de llavors em retornen a la puresa i la innocència.
ResponElimina"Altarets" és la paraula que jo sempre utilitzo en aquestes diguem-ne performaces que escampo per tota la casa!
ResponElimina