La degradació de la bellesa i del sentit mitjançant una materialització grotesca, deformada, en el malalt és un efecte secundari de la destrucció de la personalitat. En canvi, en l’artista respon a un propòsit creador, com un déu que estés per damunt del bé i del mal, del bell i de l’horrible.
En efecte; estudiant ara els retaules medievals, el "lletgisme" ja hi feia la seva aparició per figurar, de manera molt realista, el mal, encarnat en bèsties, dimonis i persones. Observem també gàrgoles i capitells, amb els horrors de figures estrafetes...
ResponEliminaAra no sé si s'ha gravat el meu comentari...
ResponEliminaTotalment d'acord, de fet jo cre
ResponEliminaPreciosa la teva primera rosa.
ResponEliminaDona i art o la dansa de Lilâ... ideal per regalar la propera diada de Sant Jordi.
I si la imatge d'avui no es del claustre de La Seu Vella de Lleida s'assembla molt...
Sí que és la Seu vella, Ignasi. Bona memòria visual!
ResponElimina